Sota amenaça tova

Tant els llibreters com els editors i, per extensió, els autors ho tenen clar: per Sant Jordi no importa en quina data cau Setmana Santa i si la població està de vacances, no importa que els carrers estiguin saturats i que passejar sigui una il·lusió en moviment, no importa si es venen més llibres mediàtics que literaris... Per Sant Jordi només hi ha una amenaça: la pluja. Per dos motius. El risc que els llibres de les parades es malmetin amb l’aigua i perquè, la majoria, no estem acostumats a fer vida normal quan plou.

Després d’un parell de dies en què, si més no a Barcelona i durant algunes estones, havia plogut fang –valia la pena ensumar les restes marronoses de la barana del balcó per confirmar que era fang, perquè només ens hauria faltat que, com si fos una plaga bíblica, plogués merda damunt Catalunya–, ahir, després d’algun ruixat, es va mantenir una amenaça tova de pluja. En general, l’amenaça, present com un article 155 dins d’una màniga amb punyet, va quedar en això i, fins al vespre, només va ploure una mica a zones disperses del territori.

Acostumats com estem a jutges i fiscals que poden girar la truita –sense paella, ni giratruites, ni ous– i que una víctima de la violència policial de l’1 d’octubre pot sortir dels jutjats acusada de delictes contra l’autoritat, ja ens ho podem creure tot. Fins i tot que ens plogui merda i no cafè, com demanava aquell dominicà.

El que no costava gens de creure ahir és que el més venut de ficció fos el premi Ramon Llull, la novel·la de Rafel Nadal El fill de l’italià (Columna), que ja fa setmanes que està instal·lat en aquest espai privilegiat. I el segon lloc va ser per al premi Sant Jordi, la novel·la Digues un desig (Enciclopèdia), de Jordi Cabré.

El tercer va ser per a una habitual en les llistes de més venuts com és Sílvia Soler, i ella sense premi ni altra mena de reclams. Soler ha clavat El fibló (Columna) amb ganes.

El debut de Gerard Quintana va fer l’efecte que podria haver aspirat a medalla de bronze o fins i tot de plata, però un quart lloc és meritori. I és on va quedar amb Entre el cel i la terra (Columna).

I la llista de cinc títols la va tancar una autora veterana que ha tornat amb força, Maria Barbal i el seu A l’amic escocès (Columna). Com si fos una nit d’eleccions, cal suposar que els responsables de l’editorial Columna ahir van fer una festa grossa, perquè n’han situat quatre entre els cinc més venuts.

En no-ficció era previsible que els llibres escrits pels presos polítics fossin els més venuts en català, i així va ser, tret d’un Cuina mare (Columna), del cuiner Joan Roca, que va entrar en tercer lloc.

Contes des de la presó (Ara Llibres), d’Oriol Junqueras i Neus Bramona, va ser el més venut. I això que l’autor no signava. Com tampoc va poder signar Jordi Cuixart, el segon més venut amb Tres dies a la presó (Rosa dels Vents), en què conversa amb la periodista Gemma Nierga que sí que es va fer un fart de signar. I encara un tercer que no va poder signar per gentilesa de la judicatura espanyola va ser Raül Romeva, que amb Esperança i llibertat (Ara Llibres) va arribar al quart lloc de la llista, que va tancar Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures (Ara Llibres), escrit per Sergi Sol. En el cas de la no-ficció la festa la van poder celebrar els d’Ara Llibres.

En castellà, les llistes van tenir alguna sorpresa moderada. No en el primer lloc de ficció, en què Albert Espinosa es va imposar amb Lo mejor de ir es volver (Grijalbo). Sí que va ser una mica sorprenent el segon lloc de Los asquerosos (Blackie Books), de Santiago Lorenzo. El tercer lloc va ser per a Todo lo que sucedió con Miranda Huff (Suma de Letras), de Javier Castillo. El premi Planeta Santiago Posteguillo i Yo, Julia (Planeta) va quedar quart i va tancar la llista Toda la verdad de mis mentiras (Suma de Letras), d’Elísabet Benavent.

En no-ficció en castellà és on hi va haver més varietat temàtica. El primer lloc va ser per a l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ... Y ahí lo dejo. Crónica de un proceso (Roca). La resta de títols van ser El director (Libros del KO), de David Jiménez; A mi no me callan (Alrevés), de l’enyorat actor Pepe Rubianes; El Crash. Tercera fase (Roca), de Santiago Niño-Becerra, i Cómo hacer que te pasen cosas buenas (Espasa), de Marián Rojas.

Superat el tràmit de Sant Jordi, la llista dels més venuts, encara queden algunes valoracions a fer pel Gremi de Llibreters de Catalunya.

Malgrat que les xifres definitives no es coneixeran fins divendres vinent, la percepció dels llibreters és que les vendes seran similars a les de l’any passat. La seva presidenta, Maria Carme Ferrer, va comentar en aquest sentit que “pel que fa a la venda durant Setmana Santa, caldrà veure el tancament definitiu d’aquí a uns dies per veure si ha tingut incidència més enllà dels llocs turístics”. “El fet de repetir en un Sant Jordi laborable ens ha facilitat que les vendes hagin sigut bones i esglaonades durant tot el dia”, va afegir Ferrer.

Per tot plegat, i encara que la mica de pluja matinal va endarrerir un parell d’hores l’inici de les vendes en alguns municipis, un any més la diada va ser una jornada de cultura i tradicions. Tot i que encara ens en falten alguns... Una rosa groga per a ells.