Seixanta novetats editorials a Reus

L'assaig continua sent el gènere literari per excel·lència, tot i que enguany hi ha incursions interessants en la narrativa

La llista de les nove­tats de Sant Jordi inclou els títols edi­tats des de després del Sant Jordi de l'any pas­sat, per la qual cosa hi ha lli­bres que ara tor­nen a sobre­sor­tir tot i que fa mesos que han estat publi­cats i alguns, obli­dats. Gar­be­llar, per tant, la llista per tro­bar la nove­tat més rabi­osa resulta una feina una mica àrdua, tot i que de la relació en des­taca un nom propi: el de l'his­to­ri­a­dor Pere Anguera, del qual s'han publi­cat en el dar­rer any sis obres. Pre­ci­sa­ment avui, al Cen­tre de Lec­tura (19.00 h) es pre­sen­ten les dues pòstu­mes, les que va escriure poc abans de morir per a la col·lecció La Cre­ació dels Símbols Naci­o­nals de Cata­lu­nya de Rafael Dal­mau Edi­tor. Històric és també l'estudi sobre el fun­ci­o­na­ment de l'audiència cri­mi­nal de Reus entre 1883 i 1892, que signa Alberto Díaz. L'his­to­ri­a­dor i arxi­ver Eze­quiel Gort tam­poc no ha fal­tat a la seva cita anual amb el Sant Jordi lite­rari. I ho fa per par­tida doble: per l'opus­cle sobre la història de la Boca de la Mina i, sobre­tot, per Viure sota les bom­bes. Els bom­bar­deigs a Reus (1937-1939), que ha escrit jun­ta­ment amb Sal­va­dor Palo­mar i que està cri­dat a ser, fins ara, l'estudi més exhaus­tiu sobre els bom­bar­de­jos fei­xis­tes de Reus durant la Guerra Civil. També sobre aquest període tracta el catàleg de l'expo­sició Reus, 1939: l'any de la der­rota (Ins­ti­tut Muni­ci­pal de Museus de Reus). D'altra banda, Andreu Las­corz pre­senta el seu estudi sobre el juda­isme a les comar­ques de Tar­ra­gona, men­tre que el camp de l'onomàstica i la toponímia té dos títols des­ta­cats: Els noms de lloc, cognoms i renoms de Vinyols i els Arcs, d'Albert Manent, i Noms de lloc, lli­nat­ges i renoms de Pra­dell de la Tei­xeta, d'Enric Prats i Josep M. Duran. Un altre nom de referència en el camp de l'onomàstica, Eugeni Perea, pre­senta Car­to­gra­fia literària del Camp de Tar­ra­gona.

En el capítol memo­rialístic, també hi ha un bon gra­pat de nove­tats, encara d'autors molt diver­sos i, fins i tot, als antípodes ideològics i vitals els uns dels altres. Al ja comen­tat quart volum de l'obra com­pleta d'Amorós (i segon de la seva pro­ducció memo­rialística), cal sumar-hi la nova apor­tació literària de qui va ser l'últim alcalde del fran­quisme, Paco Lle­vat, que aquest cop està cen­trada en la dècada dels setanta, en con­cret en els últims anys de la dic­ta­dura i els pri­mers de la democràcia. Lle­vat ja va trac­tar el tema l'any 1982 amb Quo vadis, Reus? i ara hi torna amb més dades i en espera que la tran­sició política local sigui objecte algun dia d'interès his­to­ri­ogràfic. L'alfor­genc Octavi Fullat ha edi­tat el ter­cer volum de les seves memòries, La meva bellesa. El capítol gas­tronòmic està ben repre­sen­tat per Ignasi Revés i els seus Esmor­zars de l'Ebre i Mari­ona Qua­drada amb Ape­ri­tius i tapes: capri­cis dels sen­tits.

En nar­ra­tiva, hi ha les obres abans refe­ren­ci­a­des de Rosa Pagès i Mireia Rom, a les quals cal afe­gir-hi, entre altres, les nar­ra­ci­ons de Jordi Cer­vera Mai no és tard: 11 històries d'amor i sexe en la madu­resa. I en poe­sia, l'alfor­genc Gerard Sal­vat publica Poe­sies per a ben pair i Josep Huguet, Pinya!: recull de poe­mes visu­als. La Bibli­o­teca Cen­tral Xavier Amorós ha publi­cat un punt de lli­bre amb tots els títols i autors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.