El ‘Retorn al passat’ de Besalú

Aquests dies, hi ha hagut una activitat frenètica que ha trasbalsat del tot la ciutat jueva de Besalú.

I no només concentrada als carrers estrets i dues places principals del centre històric (i turístic) d’aquest poble de la Garrotxa on es ha localitzat el rodatge de la sèrie d’HBO Westworld, sinó que s’ha estès a tot el municipi amb el blindatge estricte quan s’ha començat a filmar i, a mesura que prenia força mediàtica, arreu del territori i més enllà.

Els primers que es van sobresaltar van ser els turistes, sobretot russos i jueus, perquè no donaven crèdit a allò que contemplaven. Ens referim a tot l’impressionant desplegament de simbologia nazi a balcons i façanes, amb esvàstiques sobre fons vermell relluent penjant de banderoles, àligues imperials amb creus gamades i la mateixa imatge del Führer presidint la plaça de la Llibertat. “És surrealista!”, exclamava una noia nord-americana quan va descobrir que, a més, rere l’església de Sant Pere hi havia un destacament de la Wehrmacht desfilant, mentre una dona de Moscou ens explicava com de xocant li resultava trobar-se allò quan no fa ni quatre dies (el 9 de maig) era a casa seva celebrant el Dia de la Victòria en commemoració de la capitulació de l’Alemanya nazi en la Segona Guerra Mundial. Més emprenyats estaven altres quan va començar la moguda. No m’estranya. Com ara la noia mexicana que ens deia que venia d’un creuer per acabar fent la foto de rigor del pont, de lluny i prou.

També, és clar, els vilatans estaven sobreexcitats aquests dies, i no només els qui van haver de tancar a canvi d’una compensació econòmica de què s’han barallat les xifres. “Ja us ho he dit jo, que cagareu rascles [cagar com les cabretes en argot besaluenc] per quatre duros”, exclamava una simpàtica perruquera davant les queixes d’alguns comerciants quan van descobrir que els tiraven tones de sorra (unes 60!) davant dels locals, sense avís previ. Una sorpresa que molts ens comentaven que els ha fet molta il·lusió. Com ara l’amic Salvador, que ho qualifica com una mena de Back to the future amb salt quàntic. Tot plegat, com diu, primer, perquè aquest gran sorral que la mainada ha aprofitat per jugar els ha fet recordar el prat de Sant Pere “d’antes”, però també per art i gràcia de l’attrezzo, perquè on abans hi havia una botiga de roba n’ha apareguda una, Can Senpau, que funcionava com a sabateria, merceria i botiga de roba. Entranyable.

El rebombori també s’ha produït perquè han estat pocs els qui sabien de què anava Westworld, de què han rodat localitzacions de la tercera temporada. Que si Anthony Hopkins venia, que si Ed Harris... No, al final, Thandie Newton i Rodrigo Santoro són els dos confirmats, per fotos captades per paparazzi, mentre d’altres ens hem conformat a creuar-nos amb els seus dobles. I quan crèiem que la Besalú medieval serviria per localitzar la ficció, va i resulta que si a El perfum va convertir-se en Grassa, a Occitània, ara serà un poble italià envaït pels alemanys en la II Guerra Mundial.

Perquè de salts en el temps va la sèrie, ambientada en un parc temàtic futurista on els turistes milionaris paguen una fortuna per esdevenir durant unes hores allò que en realitat no poden fer. Abans, anar a l’Oest americà tant sigui per matar indiscriminadament a qui et roti, com violar índies o prostitutes. Ara, com veurem en la tercera temporada, els rics podran encarnar un coi de feixista criminal també per fer el que li plagui. Bé, més o menys com passa aquí, a fora. Per sort, i en aquest cas sí només en la ficció, tenim ànimes de metall, com ara la Dolores i la Maeve, les robots del parc que lideren la revolta, per recordar-nos que no ens hem de deixar sotmetre mai per foscor de la condició humana. I menys per l’avanç del feixisme!