ASSUMPCIÓ CANTALOZELLA

ESCRIPTORA

“Sempre treballo a partir de la realitat”

L'AMOR SECRET DEL REI EN JAUME
Autora:
Assumpció Cantalozella
Editorial:
Proa
Pàgines:
240
Preu:
19 euros

Des d'El falcó del comte (2003) la seva obra s'ha ori­en­tat clara­ment cap a la novel·la històrica: Cor­pus de sang (2004), El retorn d'Hug Roger (2007) i, ara, L'amor secret del rei en Jaume (2010). Hi ha tro­bat el gènere ideal per a la seva prosa?

Jo no hi veig tanta diferència amb els meus pri­mers lli­bres, en què hi havia per­so­nat­ges abso­lu­ta­ment inven­tats, però sem­pre ver­sem­blants i situ­ats en una deter­mi­nada època de la història, que lla­vors era el fran­quisme, els 25 años de paz, la mort del dic­ta­dor... Lla­vors ja em deien que feia més crònica que no pas novel·la o crònica novel·lada. Pot­ser Sauló (1984) parla sobre­tot de rela­ci­ons ínti­mes, de situ­a­ci­ons, colors i olors, però La pluja d'estels (2001) també és, en certa manera, novel·la històrica, perquè està ambi­en­tada en el temps de la República. En aquest cas, no m'interes­sava tant l'esce­nari polític, tot i que hi és pre­sent, sinó com les per­so­nes van viure i van sen­tir durant aquell període. Sem­pre m'he cen­trat més en l'ésser humà que no pas en el marc històric.

Creu en la ficció pura?

No sé si això exis­teix. Sem­pre tre­ba­llo a par­tir de la rea­li­tat. I l'ésser humà està con­di­ci­o­nat per un cer­vell que és igual si estàs aquí o als Estats Units, la qual cosa explica l'èxit de les sèries ame­ri­ca­nes. L'altre dia estava veient House i els per­so­nat­ges dis­cu­tien sobre l'avor­ta­ment amb els matei­xos argu­ments que aquells que estem d'acord que se'n faci la llei.

És a dir, res no es pot inven­tar.

Crec que no, que sem­pre venim d'uns altres mons que ens han influït, fins i tot els clàssics grecs, dar­rere dels quals aniríem a parar fins als pri­mers homes que van rumiar una miqueta. La lite­ra­tura és la recre­ació d'una rea­li­tat ver­sem­blant, amb per­so­nat­ges que t'aca­bes cre­ient com si fos­sin reals, encara que sigui una fada o una bruixa. A mi m'agrada pas­sar la rea­li­tat a un nivell lite­rari.

En L'amor secret... mira la història amb uns ulls de dona que no són els seus.

La pro­ta­go­nista és la com­tessa Aurem­bi­aix d'Urgell, que quan era encara una nena va ser pro­mesa amb el futur Jaume I el Con­que­ri­dor pels seus res­pec­tius pares. Aquesta és la meva pri­mera novel·la en què gai­rebé tots els per­so­nat­ges són històrics. A més, hi tenen un gran pes les dones, perquè quan Aurem­bi­aix és envi­ada a Cas­te­lla per pro­te­gir-la dels seus oncles, que recla­ma­ven el com­tat d'Urgell, a la cort cas­te­llana es troba amb tota una sèrie de dones que, men­tre els seus marits són a la guerra, viuen en el seu propi món i com­par­tei­xen la passió per la poe­sia tro­ba­do­resca. Entre aques­tes dones que for­men el cer­cle d'amis­tats d'Aurem­bi­aix, hi ha diver­sos per­so­nat­ges històrics reals com ara la dona d'Alfons VIII de Cas­te­lla, Eli­o­nor de Plan­ta­ge­net, ger­mana dels reis angle­sos Ricard Cor de Lleó i Joan Sense Terra, i també la infanta Beren­guera de Cas­te­lla, filla del rei.

I què implica aquesta visió feme­nina?

D'una banda, tots els pro­ble­mes i les intri­gues de suc­cessió a la cort tenen un punt de vista dife­rent: aquí no hi ha bata­lles ni violència. A més, aques­tes dones mos­tren els matei­xos sen­ti­ments que des­criu la poe­sia tro­ba­do­resca: per exem­ple, Aurem­bi­aix no ha vist mai el seu esti­mat Jaume, però això fa que l'estimi d'una manera tan apas­si­o­nada com idíl·lica i platònica, i que arribi a miti­fi­car-lo. La pre­gunta que s'ha de for­mu­lar el lec­tor és si alguna vegada Aurem­bi­aix conei­xerà el seu ena­mo­rat i podrà com­plir el pacte matri­mo­nial que els seus pares van esta­blir.

Aques­tes dones viuen, per tant, d'acord amb els paràmetres que mar­quen els tro­ba­dors?

Sí, tota la història i les rela­ci­ons que s'hi esta­blei­xen estan imbuïdes de poe­sia tro­ba­do­resca, una mani­fes­tació artística que estava molt rela­ci­o­nada amb la manera de viure en aque­lla època i per això agra­dava tant: perquè des­cri­via molt bé aquells ambi­ents. Sal­vant totes les distàncies, la poe­sia dels tro­ba­dors està tan lli­gada al moment històric en què va sor­gir com els Beat­les en els anys sei­xanta i el rap ara mateix. En tot cas, encara que la novel·la esti­gui influïda per la lírica tro­ba­do­resca, hi ha un nar­ra­dor omnis­ci­ent amb una mirada actual que des­criu objec­ti­va­ment una època en què hi havia fam i greus pro­ble­mes polítics i soci­als.

D'on li ve la passió per la història de Cata­lu­nya?

Tot i que sóc filòloga de for­mació, vaig triar mol­tes assig­na­tu­res d'història a la uni­ver­si­tat. I sem­pre m'ha agra­dat espe­ci­al­ment la història medi­e­val. En el segle XIII, l'època en què trans­corre aquesta novel·la, ja es veu molt clara la diferència entre Cas­te­lla i Cata­lu­nya, tant en l'orga­nit­zació social i les rela­ci­ons senyo­ri­als, com en les pers­pec­ti­ves d'expansió ter­ri­to­rial. Per dir-ho d'una altra manera, en aquell moment ja es veu clar per què Cas­te­lla és com és i a Cata­lu­nya som com som... històrica­ment par­lant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.