Pensar ‘Carol’, un film de culte

“Les passions et posen en funcionament, però podrien derivar en obsessió malaltissa. Has d’aconseguir que siguin una inspiració per pensar”, reflexiona Imma Merino, coeditora del llibre publicat per la Universitat de Girona Carol: bellesa subversiva del desig. Es tracta d’un recull de dotze articles sobre aquesta pel·lícula estrenada el 2015 per Todd Haynes, amb Cate Blanchett i Rooney Mara com a protagonistes.

En el cas de Carol, Imma Merino, crítica i articulista d’El Punt Avui, es va adonar que “a moltes persones els agradava de manera especial” i va proposar dedicar-hi un seminari a la Universitat de Girona, on dona classes. “És una pel·lícula contemporània amb una especial rellevància, per l’estètica i per l’ètica, que permet ser abordada des de moltes perspectives”, argumenta. Un altre títol al qual han dedicat un seminari és El fill de Saul.

Per al de Carol es va convocar diversos especialistes en cinema i altres àmbits i es van plantejar diverses preguntes: “Com es relaciona amb la literatura, la fotografia...? Com se situa dins del cinema clàssic? Com s’inscriu en la tradició de films de dones, de l’amor entre dones? Quin paper hi tenen la música i el so?...”, destaca Imma Merino. I hi afegeix: “Cada especialista va abordar la pel·lícula des del seu terreny i, un cop fet el seminari, hem publicat un llibre amb articles dels ponents i allò que van explicar, però també d’alguns autors que no van participar-hi.”

El resultat és Carol: bellesa subversiva del desig, editat per la Universitat de Girona dins de la col·lecció Pensar una Pel·lícula. Hi ha articles de Xavier Antich, Maria Josep Balsach, Anna Bayó, Marga Carnicé i Erika Rey, Quim Casas, Eulàlia Iglesias, Violeta Kovacsics i Francina Ribes, José Luis Losa, Carlos Losilla, Josep Maria Mir, Joaquim Rabasseda i la mateixa Imma Merino, que ha editat el llibre juntament amb la becària de la Universitat de Girona Ariadna Lorenzo.

Imma Merino recorda l’impacte que li va provocar el film quan el va descobrir, el maig del 2015 en el Festival de Canes. “La mateixa nit, amb José Luis Losa, vam posar les bases del carolisme.” Destaca el seu valor: “Per primera vegada un cinema lèsbic nou mostra l’enamorament entre dues dones amb el mateix respecte i consideració que tants altres amors heterosexuals i alguns d’homosexuals que s’han vist.”La pel·lícula adapta un llibre de Patricia Highsmith. “És una novel·la mítica de fa 60 anys, però que no s’havia adaptat al cinema. Todd Haynes era el cineasta perfecte per fer-ho, pel seu domini del melodrama i perquè fa emergir coses latents com el classisme, el racisme, l’homofòbia.” Carol ha esdevingut en poc temps “una pel·lícula de culte que va ser molt nominada, però va rebre pocs premis”. El títol del llibre, Carol: bellesa subversiva del desig, al·ludeix a un dels temes clau de la pel·lícula. “El desig no l’esculls –reflexiona Imma Merino–, però et fa prendre decisions importants en la teva vida i et pot posar en tensió amb les convencions socials.”