Música, compromís i moltes ganes de “tornar-ho a fer”

Era, com es feia constar des d’Òmnium Cultural, la “primera resposta massiva de la ciutadania” després de la celebració del “judici contra la democràcia”, i 25.000 persones, en diversos moments durant tot el dia, van cridar segurament per primer cop l’advertència que Jordi Cuixart, president empresonat de l’entitat, va fer dimecres davant del Tribunal Suprem: “Ho tornarem a fer.”

La segona edició del festival Cultura Contra la Repressió, celebrada durant tot el dia d’ahir a Santa Perpètua de Mogoda, municipi natal de Cuixart, va tornar aplegar milers de persones al parc de la Ribera, on una trentena d’artistes repartits en dos escenaris (l’any passat n’hi havia un) van proposar-se, com assenyalava des de l’escenari Alguer Miquel, cantant de Txarango, “fer verberar ben fort la veu lluminosa de Cuixart”. La consigna d’enguany es podia llegir a les dues lones situades a cada costat de l’escenari Democràcia així com també als gots de plàstic que se servien al bar: “Manifestar-nos. Expressar. Mobilitzar-nos. Votar. Ho tornarem a fer.”

Les ovacions més grans de la jornada se les van endur Txarango –que, immersos en la gestació d’un nou disc, no pujaven a cap escenari des de l’octubre de l’any passat–, Gossos –un grup que es troba també en període d’“aturada indefinida”– o l’Elèctrica Dharma –que, al migdia, via Twitter, animava a assistir al festival per refer-se del “dia trist, on sembla que la desunió vol guanyar” de dissabte–. La projecció en vídeo del parlament de Cuixart, dimecres a Madrid, però, generava tants o més aplaudiments que els artistes més esperats de la jornada.

Txarango, després d’una lectura de textos de Roc Casagran (que va dedicar Vindràs al fill que esperen Txell Bonet i Jordi Cuixart), va fer ballar un públic marcadament familiar, tot i ser les tres del migdia i fer un sol despietat, amb cançons com per exemple Quan tot s’enlaira, Una lluna a l’aigua o Agafant l’horitzó, amb la qual el setembre del 2017 demanaven votar sí en el referèndum de l’1-O. Les Kol·lontai, amb Montse Castellà, Sílvia Comes i Meritxell Gené, que ja havien participat en la gravació d’aquell tema i que, ahir, van sorprendre també amb una adaptació al català del Yo no soy esa, de Mari Trini, van afegir-se a la festa de Txarango. “No tenen prou presons per tancar-nos a totes!”, va proclamar Miquel.

El festival estava en marxa des d’un quart de dotze del matí, quan van comparèixer, entre altres artistes, El Pot Petit, Paula Valls, Dolo Beltran i Ovidi 4. Va ser precisament Mireia Vives, integrant d’aquesta última formació, qui va posar veu a la carta enviada per Cuixart, en què exclamava: “Soc aquí, amb tots vosaltres. Convençut que ho tornarem a fer. Que tot això només té sentit si ho fem junts.”

Fins al vespre van actuar músics com ara Maria del Mar Bonet (acompanyada de Borja Penalba en la interpretació de cançons com l’encara interpel·lant Què volen aquesta gent?), els històrics Brighton 64 (amb Ricky i Albert Gil, fills de l’advocat August Gil Matamala, al capdavant, i l’estrena d’un tema que denuncia la instrumentalització que fa de la justícia l’Estat espanyol: Juez y parte), Oques Grasses, Joan Rovira, Itaca Band, El Belda i Pepet i Marieta.