Patrimoni

MARTÍ ROM

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ PER LA PEDRA SECA I L’ARQUITECTURA TRADICIONAL

“La pedra seca és el patrimoni arquitectònic de la pagesia”

L’art de la pedra seca ha estat declarat patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco, un reconeixement que inclou més de 19.000 construccions escampades pel territori català

La pedra seca és l’arqui­tec­tura més antiga?
Sí, sens dubte. A més, es tracta d’una arqui­tec­tura tra­di­ci­o­nal, patri­moni de la page­sia. Es diu que va néixer als ter­ri­to­ris bíblics i es va escam­par pel Medi­ter­rani. És un lle­gat comú a tota la conca nord.
Per això la can­di­da­tura pel patri­moni imma­te­rial de la Unesco es va pre­sen­tar de manera con­junta?
Grècia i Xipre van ser les pri­me­res a anun­ciar que ho volien fer i s’hi van anar sumant països. Des de Cata­lu­nya vaig coor­di­nar el dos­sier i la sor­presa va ser que el pri­mer any que es va pre­sen­tar ja es va acon­se­guir el reco­nei­xe­ment.
Des de Cata­lu­nya quins actius s’han pre­sen­tat per for­mar part de la can­di­da­tura?
Tenim 19.000 bar­ra­ques de pedra seca cata­lo­ga­des. Des de l’Asso­ci­ació per la Pedra Seca i l’Arqui­tec­tura Tra­di­ci­o­nal aple­guem 41 enti­tats que aga­fem el relleu dels pri­mers estu­di­o­sos de la pedra seca de prin­cipi del segle XX. Tota la infor­mació reco­llida a par­tir del 2010 s’ha bol­cat en una base de dades que es pot con­sul­tar a inter­net. Es diu Wiki­pe­dra i hi ha mar­ca­des per muni­cipi i per comarca totes les bar­ra­ques. Des de fa un any també hi afe­gim altres cons­truc­ci­ons de pedra seca i el con­junt suma 21.000 estruc­tu­res.
De quan daten aques­tes cons­truc­ci­ons?
És difícil de saber perquè rara­ment estan data­des. Al segle XVIII Cata­lu­nya va viure una gran expansió demogràfica. Això va fer que mol­tes ter­res ermes es comen­ces­sin a cul­ti­var. En molts indrets eren les més allu­nya­des del nucli de població i les més dolen­tes. Tenien una capa de pedra que s’havia de tren­car i treure per tro­bar-hi la terra. Aques­tes pedres es van apro­fi­tar per fer bar­ra­ques per aixo­plu­gar-s’hi, fer la mig­di­ada o pas­sar la nit de manera oca­si­o­nal. Les pedres també ser­vien per fer mar­ges per mar­car els límits de la terra. Mol­tes de les bar­ra­ques es con­cen­tren en zones on en aquell moment hi havia vinya, com ara el Bages i el Penedès. Amb l’arri­bada de la fil·loxera alguns ter­renys ja no es van tor­nar a replan­tar, les bar­ra­ques van que­dar en desús i, com que esta­ven allu­nya­des dels pobles, s’han con­ser­vat. Si hagues­sin estat en zones de més trànsit, segu­ra­ment s’hau­rien malmès.
Per què s’han man­tin­gut en peu durant segles?
Per la pròpia estruc­tura i la manera de fer-les. Són cons­truc­ci­ons here­ves de l’anti­gui­tat.
Com es tre­ba­lla per pre­ser­var tot aquest patri­moni?
Estem encara a les bece­ro­les. Dife­rents grups han tre­ba­llat a escala local per acon­se­guir que es cata­lo­guin. És impor­tant que els pobles que pre­pa­ren plans d’orde­nació urbanística les tin­guin en compte. Les de Mont-roig són les pri­me­res cata­lo­ga­des com a bé cul­tu­ral d’interès naci­o­nal, el 2016. Després n’han vin­gut d’altres.
Quan­tes n’hi ha de cata­lo­ga­des?
Hi ha les cinc de Mont-roig i 13 cons­truc­ci­ons que són tines al Bages, a la vall del Mont­cau. Ara estan en procés d’inco­ació les cons­truc­ci­ons de pedra seca d’abas­ta­ment d’aigua a Tor­re­bes­ses, Lleida.
Són a temps de ser sal­va­des les que estan amenaçades per la pressió urbanística?
Cada ajun­ta­ment les ha de cata­lo­gar en pri­mer lloc, la Gene­ra­li­tat no pot fer tota la feina. De vega­des és com­pli­cat perquè entren en con­flicte interes­sos par­ti­cu­lars perquè gai­rebé totes estan en ter­renys pri­vats. Sovint els ajun­ta­ments són el fre perquè no volen posar-se els pro­pi­e­ta­ris en con­tra.
Que­den arte­sans de la pedra seca?
Aquest curs ha començat en un ins­ti­tut de Molle­russa el pri­mer cicle for­ma­tiu per ense­nyar l’ofici de cons­trucció amb pedra seca. A Mallorca ja fa més de deu anys que es fa i es veuen estruc­tu­res noves de pedra seca. En l’asso­ci­ació estem tre­ba­llant perquè hi hagi un codi tècnic que per­meti visar les cons­truc­ci­ons amb pedra seca. A més de pre­ser­var el patri­moni, volem que es vagi cons­truint, com a mínim parets o mar­ges, perquè no es perdi l’art de la pedra seca.
Què es fa perquè es cone­gui aquest patri­moni?
De bar­ra­ques de pedra seca visi­ta­bles n’hi ha mol­tes. A Cata­lu­nya hi ha una dot­zena d’iti­ne­ra­ris mar­cats que res­se­guei­xen aquest patri­moni. Aquest any, arran de la decla­ració de la Unesco, s’ha fet un acte ins­ti­tu­ci­o­nal de reco­nei­xe­ment als pio­ners en la recerca sobre la pedra seca. A més, la Mos­tra Inter­na­ci­o­nal de Cinema Etnogràfic està dedi­cada a la pedra seca. Fins al desem­bre s’exhi­bi­ran pro­duc­ci­ons sobre la pedra seca en el dife­rents muni­ci­pis on es fa la mos­tra. També estem pre­pa­rant una expo­sició que s’inau­gu­rarà al novem­bre al Museu de Cer­vera i que serà una de les últi­mes acti­vi­tats de la capi­tal de la cul­tura cata­lana. Serà una mos­tra iti­ne­rant que estarà uns anys vol­tant per Cata­lu­nya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.