Col·lapse cultural, senyal de bona salut

El juliol, a Barcelona, vol dir esclat de propostes efímeres en el Grec Festival. Moltes d’internacionals, irrecuperables; algunes de factoria casolana, que probablement tindran segona vida en la temporada o els festivals del curs, a partir de setembre. Aquest cap de setmana, la música (que també dominarà platges i nits fresques) ha estat un altre esclat. La dificultat de la premsa de poder parlar de tot des del terreny és evident. Ens fa pensar que hi ha un excés. Però, en realitat, és imprescindible que hi hagi propostes incompatibles: que obliguin el públic a triar, que tothom trobi el que disfrutarà millor. És clar que, per a això, cal estar ben informat, tenir criteri propi i haver-se equivocat algun cop. El col·lapse cultural, si hi ha coherència i compromís dels artistes, és una bona notícia. Als de la premsa, ens toca suar-ho i guiar honestament.