Un cos pensant

Tot moviment conté la memòria del gest, del temps viscut, de les emocions i les experiències que ens conformen i suren a la superfície en un intent d’alliberació.

Si bé a principis del segle XX el moviment esdevenia el principal protagonista de la dansa, dècades més tard va ser relegat a un segon pla quan l’espai i, més especialment, el cos que en ell habita, inicià un nou recorregut del qual ja mai s’apartaria.

Així, un cop el cos es revela com a part indissoluble del seu rostre individual –a diferència, per exemple, del dualisme que propicià el pensament platònic–, s’inicia una etapa en la qual es dissolen els lligams que l’empresonaven. Cos generador de pensament, cos pensant, cos que com el de les dues intèrprets de Split –la peça amb què la coreògrafa australiana Lucy Guerin es va presentar al Mercat de les Flors dins del Festival Grec – aborden les relacions humanes. Dues ballarines, l’una vestida i l’altra nua, se situen al bell mig de l’escenari per iniciar una dansa hipnòtica i sensual que batega incessant al ritme d’una música electrònica. Com la famosa peça de Ravel que conté un mateix ritme i tempo, Scanner, nom artístic del compositor Robin Rimbaud, aconsegueix embolcallar els moviments perfectament sincronitzats de les protagonistes que, en la primera part de l’espectacle, executen una elegant i suggeridora coreografia que al·ludeix a l’enteniment i a la necessitat de trobar punts d’encontre que ens permetin d’avançar com a societat.

L’acceptació de l’altri no és, tanmateix, quelcom que defineixi el temps present; en la “societat líquida” d’avui els fluids avancen en múltiples direccions, la qual cosa fa impossible qualsevol diàleg, com impossible és l’espai projectat per Lucy Guerin en la segona part de l’espectacle.

Reduint l’espai en seccions rectangulars on els cossos experimenten un encotillament capaç d’ofegar el gest, la peça es contrau fins a situar-se en l’abisme de la incomunicació. Traspassar o no el llindar, és a la nostra voluntat.