Aquell senyor estranger

Una vegada algú em va demanar per Tom Carr referint-se a ell com «aquell senyor estranger». L'escultor Tom Carr és nascut a Tarragona l'any 1956, format als primers anys de joventut als Estats Units i veí de Sant Quirze del Vallès, però, tot i que fa molts anys que viu a Catalunya, aquest fill de valenciana i nord-americà (té doble nacionalitat espanyola i americana) té encara un posat de «senyor estranger». I no només pel seu aspecte físic, d'aire anglosaxó, sinó també per la seva manera de plantejar la feina. Les seves escultures, moltes de gran format, estan situades en espais de trànsit públic i tenen una estructura molt pensada.

Les peces de Carr tracten de ser-hi amb discreció i educació, però sovint són grans treballs d'enginyeria que, a més de la funció estètica i conceptual, tenen una utilitat (un altre cop el sentit pràctic dels anglosaxons). Per exemple al pas de Tarradets, entre la Noguera i el Pallars Jussà, té una font en forma d'un trípode de base triangular.

Un altre exemple: a la Vila Olímpica de Barcelona va situar un cilindre blau a l'entrada de l'aparcament d'un grup d'habitatges. L'obra, amb el títol de Cylinder, serveix també com a xemeneia d'extracció de fums.

Això no obstant, dins de la racionalitat que li dóna l'ús de formes geomètriques com ara l'espiral, la piràmide o l'hèlix, Tom Carr té un toc de disbauxa lúdica i mediterrània potenciat per l'ús de colors molt mironians. I parlant de Miró, una de les seves primeres obres públiques va ser una peça de formigó pintada de blau al jardí d'escultures de la Fundació Miró.

Tot i que com a escultor ha de treballar amb la matèria, dins del seu camí artístic es troba la recerca de la immaterialitat, Carr experimenta amb la llum. Els seus muntatges treballen la forma i el color aprofitant superfícies ja existents que, un cop finalitzada l'exhibició de la peça, tornen a recuperar la textura i imatge originals. Així ho ha fet en les projeccions sobre una escultura seva que es troba al port de Tarragona.

A Carr li agrada jugar molt amb l'espai. Al parc de les Morisques de Sant Quirze del Vallès té instal·lat un conjunt escultòric anomenat Continuum que desapareix de la superfície del terra per tornar a sortir-ne, la qual cosa estimula la imaginació del visitant per completar una peça que en realitat no existeix. Aquella vella intenció de fer escultura dibuixant l'aire sembla fer-se realitat en el seu treball.

Impressionant, per la seva singular combinació de rotunditat i ingravidesa, és la peça situada a la zona de negocis del barri de La Défense a París, concretament al vestíbul de la seu del banc francès Société Générale.

En aquests moments, Tom Carr, que és també professor de l'Escola Massana de Barcelona, està treballant en un projecte de caràcter lúdic: unes fonts d'aigua per al recinte del parc aquàtic d'Illa Fantasia, on des de fa uns anys col·labora com a assessor de temes plàstics i estètics.

Entre els projectes que té en dansa hi ha, el 2 de setembre, la inauguració a Sant Quirze de la mostra de caràcter antològic Reverberatio, que presentarà els diferents camins que fins ara ha recorregut la seva obra. Aquesta mostra va ser presentada la tardor passada a Tarragona.