“S’ha perdut la por i a les cases s’obre perquè hi entrin els macips”

Ens beneeix per a tot l’any. Els macips l’oferim de bon matí al mossèn i complim amb el vot de vila per escampar-la pel poble perquè els veïns no tinguin la pesta un any més. La tradició oral diu que el 1607 va haver-hi pesta al poble i els veïns van fer el vot de vila a sant Roc i el 16 d’agost va ser el primer dia que no va morir ningú.

La investigació d’en Bernat Salvanyà i l’historiador Manel Pica contradiu la llegenda perquè diu que no hi havia pesta al poble. Van ser uns mercaders marsellesos els qui, no podent descarregar al port de Barcelona per l’epidèmia, van trobar que Arenys de Mar era l’únic punt proper que no estava infectat. Van atribuir a sant Roc, que és el sant de Montpeller, que havia lliurat el poble de la pesta. Això va passar cap al 1563 avançant cinquanta anys la tradició que arrenca a finals del segle XVI. Per als uns sant Roc els deslliure de la pesta i per als altres els protegeix.

Es crea el 2006 per estructurar la festa i donar-li sentit i organitzar-la per fer-la més corporativa. Es fa popular però també s’acosta a l’església amb la incorporació dels goigs que es canten mentre s’ofereix l’aigua de bon matí i també en la missa de la tarda.

És l’emblema del patronat i s’entra en l’ofrena amb els macipets que s’han incorporat a la festa. A la sortida el deixen plantat amb una bota de vi a la plaça de l’Església perquè tothom sàpiga que és Sant Roc. A la tarda els macips l’agafen per anar a buscar les autoritats.

Abans les noies feien de captadores que acompanyaven els macips i recollien l’almoina. La festa és viva i ha d’avançar com ho fa la societat sense deixar l’essència de la tradició. Fa 12 anys un grup de noies van decidir que tenien tot el dret de sortir com els nois i ruixar els veïns amb l’aigua perfumada de les almorratxes.

A partir dels 16 anys tots surten per Sant Roc, però per als més petits donem preferència als qui col·laboren durant l’any en alguna activitat del patronat. Són uns cinquanta macipets i la ràtio que s’agafa depèn de les colles d’adults que se’n responsabilitzen tot el dia.

S’ha ampliat fins a nou zones el poble perquè es feia complicat entrar més de vint macips dins d’un pis. Els veïns ens esperen amb l’esmorzar a punt i ja ens avisen pel web perquè els entrem a casa. Hi ha zones amb més activitats que altres i tenim llocs on ens aturen a fer un bany a la piscina. Fa respecte entrar a casa de la gent, però també veus que s’ha perdut la por que et ruixessin tota la casa i se n’obren més perquè els macips hi entrin.

Els darrers cinc anys he estat vocal en la junta del Patronat de Sant Roc i en la darrera assemblea vaig deixar el càrrec per incompatibilitat i que no es pugui dir que hi ha favoritismes amb una entitat. No participaré en la gestió interna però sí que sortiré i ajudaré a preparar i vestir les almorratxes que s’han de trenar amb cordill per posar l’alfàbrega i que no caigui. S’han de cosir picarols que ens identifiquen al costat del so dels flabiols. Els veïns senten venir els macips i els oloren en marxar.

Fa 22 anys que els gegants ens sorprenen amb un recorregut nocturn el 14 d’agost i serà el desè aniversari de la teatralització de la pesta que es fa la nit abans i que complementa la festa. Per Sant Roc tot hi suma, pots fer de macip però també ballar la dansa d’Arenys i sortir a la cercavila nocturna.

El patronat ho va tramitar destacant com a elements històrics catalogats els goigs de Sant Roc, la cercavila i la recuperació del penó. El següent pas és que comprovin si la festa té la importància que té i per això s’ha convidat la Generalitat i la Diputació aquest any. A veure com anirà, perquè tot surti com sempre però amb una mica més de pressió, que anirà per dins.

Sí, es fa una mica estrany, però és el que em tocarà. M’enfado quan les autoritats no es deixen mullar perquè és la tradició que quedin xops i es canviïn després per anar a ofici. Aquest any em tocarà posar-me a sota.