A ritme de cintura

“Em fa molta il·lusió aquest concert, és la millor part de la gira que estem fent per Europa perquè han pogut venir els meus familiars, amics i gent que conec de tota la vida. Jo passava els estius molt a prop d’aquí”, va explicar la nit de dilluns Álvaro Soler a Cap Roig , davant un públic entusiasmat de totes les edats que ja a la primera cançó, No te vayas, s’havia posat dret per ballar. El noi de Sant Cugat que després d’acabar la carrera d’enginyeria va decidir marxar cap a Berlín per provar sort i s’ha acabat convertint en una estrella internacional amb hits que han ocupat les primeres posicions de les llistes d’èxits va convertir els jardins de Calella de Palafrugell en un escenari íntim, baixant a cantar i ballar entre els públic en dues ocasions. La connexió va ser immediata i després de cantar La Libertad Soler va agrair-la explicant que no és el mateix tocar en un país com Alemanya o bé a casa: “aquí es nota que hi ha la tramuntana”, va bromejar. La simpatia és un tret característic d’aquest músic, que aconsegueix animar tothom amb les seves tornades encomanadisses. Després d’Ella –tot un himne al ieisme, s’ha de dir– i d’Au, Au, Au, va arribar un dels moments àlgids del concert, amb El mismo sol, que va ser la cançó que fa cinc anys el va catapultar a la fama gràcies a la versió que va fer amb Jennifer López. Amb tothom corejant, Soler es va atrevir a ballar el swift-swift i va fer esclatar una allau de rialles abans de posar-s’hi amb Yo contingo, tu conmigo, que també va aprofitar per jugar amb el públic fent-li fer diferents veus. Tot seguit va interpretar Libres amb l’única dona de la seva banda, la violista alemanya Michaela Danner. Soler va agrair-li, com a la resta de músics que l’acompanyen en aquesta gira, que són gairebé tot alemanys, els seu esforç per cantar en castellà. Després d’Animal, va arribar la part més relaxada del concert, amb Niño perdio, Cuando volverás i Esperándote. Llavors, una de les sorpreses de la nit, un duet amb la seva parella, la també cantant Sofia Ellar. I a partir d’aquí cap amunt: Agosto, Loca, Histérico, i l’esperada La Cintura –que Soler va aprofitar per reclamar menys xarxes socials i més vida real–, Bonita –amb el seu germà, Greg– i el final apoteòsic de Sofía.