Cinema

Carta d’amor cinèfil

Avui s’estrena el novè llargmetratge de Quentin Tarantino, ‘Érase una vez en... Hollywood’, ambientat al 1969 i protagonitzat per Leonardo DiCaprio i Brad Pitt

L’any 1969 hi havia un ambi­ent tan tens a Hollywood que “ningú es va sor­pren­dre” en saber la notícia dels assas­si­nats de Sha­ron Tate i qua­tre per­so­nes més. Almenys això afirma la guio­nista Joan Didion al seu assaig The white album. Però Quen­tin Taran­tino era lla­vors un nen que aca­bava d’arri­bar a Los Ange­les i guarda un record com­ple­ta­ment dife­rent de l’època. En aquests temps de seqüeles, remakes, rebo­ots i sobre­po­blació de super­he­rois, el cine­asta nord-ame­ricà més influ­ent del dar­rer quart de segle estrena avui Érase una vez en... Hollywood, una mirada nostàlgica i afec­tu­osa a la indústria del cinema nord-ame­ricà de finals dels anys sei­xanta. Les sèries tele­vi­si­ves, el cinema de sèrie B, les estre­lles, els actors sense èxit, els dobles i els platós dels vells estu­dis són al cen­tre d’atenció d’aquesta carta d’amor cinèfil a Hollywood, un conte –tal com indica el títol– que vol home­nat­jar una època, més que reflec­tir una rea­li­tat. Dues estre­lles actu­als que mai havien tre­ba­llat jun­tes, Leo­nardo DiCa­prio i Brad Pitt, en són els pro­ta­go­nis­tes.

Elo­gis a Canes

El novè llarg­me­tratge de Quen­tin Taran­tino, el penúltim si fem cas dels seus plans de reti­rada, va com­pe­tir al dar­rer Fes­ti­val de Canes, que va donar a conèixer el direc­tor amb Reser­voir dogs (1992) i li va donar la Palma d’Or el 1995 per Pulp fic­tion. Però aquest cop només s’ha endut aplau­di­ments i elo­gis de la crítica, que han lloat la seva inven­tiva i forta per­so­na­li­tat.

Érase una vez en... Hollywood és una història ori­gi­nal, que només agafa alguns fets històrics del 1969 com a rere­fons, un temps en què l’estètica hip­pie s’impo­sava i eren freqüents les fes­tes desen­fre­na­des, men­tre el vell Hollywood pas­sava per una crisi pro­funda, era a les por­tes de la pro­funda trans­for­mació que va viure als anys setanta.

Taran­tino posa el focus en Rick Dal­ton (DiCa­prio), pro­ta­go­nista d’una vella sèrie de tele­visió en blanc i negre, a l’estil de Bonanza, que mira de tri­om­far com a actor de cinema. L’uneix una pro­funda amis­tat amb el seu doble a les esce­nes d’acció, Cliff Booth (Brad Pitt), que defi­neix en el film com “un amic que és més que un germà i poc menys que una esposa”.

Quen­tin Taran­tino explica a les notes de pro­ducció de la pel·lícula que l’interes­sava “la idea d’explo­rar aquest temps, aquesta era a Los Ange­les i a Hollywood, amb tots aquests estrats soci­als”. La ins­pi­ració neix dels seus pro­pis records: “Aquesta pel·lícula té una part de memòria per­so­nal. Jo vaig viure a Los Ange­les County, a Alham­bra, el 1969. Part de la diversió ha estat rebus­car en la meva memòria i recor­dar com era tot.”

El pro­duc­tor del film, David Hey­man, remarca que és l’obra més per­so­nal de Taran­tino: “D’alguna manera mira el pas­sat, el que l’ha influït i a les pel·lícules que estima, al període en què va créixer i va esde­ve­nir qui és. És una carta d’amor a un Hollywood que ja no exis­teix i, al mateix temps, és una ten­dra història sobre amis­tat.”

Tres dies cor­rents

A diferència d’obres com Pulp fic­tion, Érase una vez en... Hollywood té una nar­ra­tiva lineal i mos­tra la vida quo­ti­di­ana dels pro­ta­go­nis­tes. “Vaig pro­var amb dife­rents històries, i vaig deci­dir que no volia fer-los pas­sar per la típica trama melo­dramàtica –diu Taran­tino–. He vol­gut que siguin tres dies en les vides d’aquests per­so­nat­ges men­tre es mouen per Los Ange­les, i la història es va desen­vo­lu­pant cada dia fins que arriba un moment crític.” També hi actuen Al Pacino, que encarna un pro­duc­tor; Mar­got Rob­bie, una enllu­er­na­dora Sha­ron Tate, i Kurt Rus­sell, el coor­di­na­dor de dobles de les pro­duc­ci­ons de Rick Dal­ton.

Un crim que va sacsejar Hollywood

“Les primeres hores del matí del dissabte 9 d’agost de 1969, quan Easy rider feia menys d’un mes que era en cartell, la banda de Charles Manson va decidir sortir de l’Spahn Ranch i va assassinar Sharon Tate, embarassada de vuit mesos, a la casa de Cielo Drive, a Benedict Canyon, que Tate i Roman Polanski havien llogat”, escriu el crític i historiador cinematogràfic Peter Biskind a Moteros tranquilos, toros salvajes (Anagrama). I continua: “Quatre persones més hi van morir, a més de Tate [...]. Una omnipresent sensació de terror es va instal·lar sobre la ciutat, com una capa de smog”.

A les seves memòries, publicades per Malpaso fa dos anys amb el títol de Memorias, Roman Polanski es mostrava molt crític amb la reacció de Hollywood per l’assassinat de la seva dona, amb qui s’havia casat un any i mig abans de la tragèdia: “Tan aviat com van descobrir els assassinats, els mitjans de comunicació van tirar de xafardejos que circulaven per Hollywood i van començar a fer al·lusions a orgies, consum de drogues i màgia negra. Hollywood, que és no només la comunitat més malintencionada del món, sinó també la més insegura, desitjava buscar una explicació que donés tota la culpa a les víctimes, reduint així l’amenaça que pesava sobre la societat en el seu conjunt. Es deia que Sharon i els que havien mort amb ella eren els responsables de les seves pròpies morts perquè es lliuraven a sinistres pràctiques i es barrejaven amb indesitjables.” Érase una vez... Hollywood s’ambienta a Los Angeles en els mesos previs a aquests tràgics assassinats que van commocionar la indústria del cinema, ara fa just 50 anys, però que ocupen un lloc secundari a la trama.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Érase una vez en... Hollywood

«Érase una vez en... Hollywood»

Gènere: Comèdia dramàtica
Direcció: Quentin Tarantino.
Intèrprets: Leonardo DiCaprio, Brad Pitt, Margot Robbie, Al Pacino, Kurt Russell.
Valoració crítica: [ep] [ep] [ep] [eb]

Publicat a

[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia