‘Signore’ Ramazzotti

Hi ha ben pocs artis­tes que, tenint una fama mun­di­al­ment reco­ne­guda i una tra­jectòria musi­cal extensa, siguin capaços de sal­tar a l’esce­nari dei­xant l’ego als came­ri­nos. Pel Fes­ti­val de Cap Roig, sovint hi pas­sen aquests tipus de per­so­nat­ges. Alguns hi actuen amb cara de pocs amics i amb la vita­li­tat d’un os peresós. D’altres, amb un saber fer impe­ca­ble. El con­cert de dimarts d’ Eros Ramaz­zotti va ser de treure’s el bar­ret. El can­tant italià va començar a fer-se un nom en la música a prin­cipi dels anys vui­tanta. Des de lla­vors, ha venut més de 65 mili­ons de dis­cos arreu del pla­neta. El pas­sat mes de novem­bre va publi­car els seus nous temes, sota el títol Vita ce n’è , i actu­al­ment està immers en una gira mun­dial amb calen­dari com­promès fins al febrer del 2020. Per Cap Roig, hi va pas­sar amb una desena de músics bri­llants. “Estem a Cata­lu­nya, a la Costa Brava, a escas­sos metres de Pie­mont”, va asse­gu­rar Ramaz­zotti, recor­dant un indret d’Itàlia que el 2014 va ser molt espe­cial per a ell. Durant el seu reci­tal va inter­pre­tar una vin­tena de cançons, com­bi­nant el cas­tellà i l’italià. És evi­dent que l’artista se sent molt bé sobre l’esce­nari, un lloc que domina a la per­fecció i on des­taca molts trets carac­terístics del seu caràcter italià. Sí, clara­ment Ramaz­zotti és un seduc­tor, i can­tant i fent anar una gui­tarra elèctrica se’n pot ser molt. Però això tan sols és façana, ja que el look rocker li posa el bo i millor: un ampli reper­tori de clàssics des­ca­ra­da­ment romàntics. Ramaz­zotti va acon­se­guir seduir el públic amb Più bella cosa, Fuoco nel fuoco, Musica è, L’Aurora i Cose della vita. A Cap Roig, també hi va sonar Per le strade una can­zone, la col·labo­ració amb Luis Fonsi –el reg­ga­e­ton ho està matant tot– i Vale per sem­pre, que inter­preta amb Ales­sia Cara. A banda de la música, també hi va haver moments per fer remoure consciències. Davant del Medi­ter­rani, i a través de vídeos en pan­ta­lla gegant, Ramaz­zotti i la seva banda van aler­tar que cada any 150 tones de plàstic es llen­cen al mar. Així, el 2025 es pre­veu que hi hagi més plàstics que pei­xos al mar. Sig­nore Ramaz­zotti, bravo, bra­vis­simo!