L’última onada

A sis dècades d’haver-se gestat sota el sol californià, la música surf sembla viure una segona (o tercera) joventut i eixamplar el seu ventall discursiu més enllà de les guitarres amb reverberació patentades al seu dia per Dick Dale. Ho tenen clar els organitzadors del FestiSurf Costa Brava, que aquest dissabte tornaven a acomiadar l’estiu per la porta gran a la sala polivalent de Castell d’Aro amb un programa on l’instro surf de tota la vida seguia essent el pal de paller però no pas l’únic reclam.

Van trencar el gel les madrilenyes  Juanita Banana , enfundades en indumentària troglodita i a ritme de vitamínic rock de garatge. Tres acords a tota castanya, un saxo endimoniat i títols de naturalesa tan immediata com els del seu primer EP, Cucarachas. Les van succeir els gallecs Phantom Dragsters, ambaixadors del surf rock més genuí i sense adulterar en aquesta edició del festival. Presentaven At Tiki Horror Island, el seu debut en format llarg i la columna vertebral d’un concert on no van faltar dards de precisió com ara  Zombie dance.

Els britànics Oh! Gunquit, un dels plats forts de la nit, van disseccionar les formes més bàsiques i primitives del rock’n’roll i el rhythm & blues amb el seu darrer àlbum, Lightning likes me , com a fil conductor. La quota surfera la va posar una robusta lectura de Stampede, el clàssic de The Scarlets. Los Mambo Jambo Arkestra van segellar un apoteòsic final de festa amb 16 músics a l’escenari que van invocar l’era daurada de les big bands. La temperatura ambient enfilant-se per moments, el respectable ballant com si no hi hagués demà i el FestiSurf apuntant cap als horitzons del swing i el jump blues.