Interpretar Maillol
Els Espais Volart exposen les terracotes de l’escultor nord-català al costat de les imatges que el veterà fotògraf Frank Horvat els va fer per copsar la seva bellesa
El veteraníssim fotògraf Frank Horvat (Abbazia, avui croata però quan ell va néixer, el 1928, era italiana) va conviure durant dos anys amb les terracotes de principi de segle de l’escultor nord-català Aristides Maillol. El museu francès de l’artista de Banyuls de la Marenda li portava una d’aquestes fràgils peces al seu estudi i deixava que l’escrutés durant un temps per tot seguit reemplaçar-la per una altra. I després una altra. I així fins a divuit.
Obra a obra. Mirada a mirada. Fotografia a fotografia. Horvat, que els 87 anys que tenia llavors no li havien manllevat l’energia creativa, es va acabar deixant arrossegar per la bellesa tranquil·la i serena de les dones (la dona, el tema) de Maillol.
No és l’únic fotògraf que en vida de Maillol, ni un cop mort, que és el seu cas, ha sentit fascinació pel seu ideari estètic. Tot un Brassaï va caure en la temptació. Però, segons el poeta Àlex Susanna, ell, Horvat, és un dels pocs que l’ha interpretat en la seva justa mesura. I aquesta fita es mereixia a parer seu presentar-se en una exposició, després que la sèrie d’imatges es publiqués en un llibre de l’editorial Gallimard el 2015. Maillol Horvat (fins al 15 de desembre) ha trobat el seu lloc en l’inici de temporada dels Espais Volart de Barcelona.
Susanna, amant incondicional de Maillol, de qui també ha comissariat una proposta en companyia de Rodin que fins al 3 de novembre es pot veure al Museu Jacint Rigau de Perpinyà, precisa que no estem davant de dues exposicions, la de les terracotes, d’una banda, i la de les seves fotografies, de l’altra. Ni tan sols ho concep només com un diàleg entre dos artistes i els seus dos universos creatius. El seu sentit és “un tot” de complicitats íntimament lligades. Com si en realitat fos una sola idea d’obra que s’expressa amb mitjans diferents.
I, insisteix, és sobretot “una lliçó interpretativa. Maillol retorna a l’escultura la seva tridimensionalitat més plena, el que suposa una ruptura amb els principis impressionistes. Insisteix en la necessitat que l’escultura assumeixi la seva massivitat i provoca gran multiplicitat de punts de vista, cap dels quals és preeminent, i això és el que ha comprès Horvat”.
“Horvat”, insisteix Susanna, “ens proposa una lectura circular de cadascuna de les obres de Maillol. Permet que fem el tomb sencer i que mai no pressuposem que hi ha un angle millor que cap altre. Així ens ajuda a entendre què es va plantejar des d’un bon principi: alliberar-la de tot valor que no fos purament escultòric”.
Aquest fotògraf de llarg recorregut i d’interessos múltiples, de la moda, per la qual és mundialment famós, al reportatge social i el paisatge natural, està ben familiaritzat amb el món de l’escultura. En altres sèries va abordar la de Degas i fins i tot va flirtejar amb la romànica.
La de Maillol l’ha volgut copsar en el seu estadi més primigeni: les minúscules terracotes que van ser l’embrió de les seves grans obres de materials nobles, inclosa la més mítica de totes, Mediterrània, que està present en la mostra dels Espais Volart en dues estatuetes preparatòries. En les imatges d’Horvat desenvolupen la monumentalitat. I, amplificades, ens fan més vius els rastres de les mans de l’escultor.