Ni bucòlics, ni incomparables

Tal com va des­ta­car Rosa Pera, Pai­satge? és un pro­jecte que con­necta per­fec­ta­ment amb un dels eixos ver­te­bra­dors del Bòlit: la «forta impli­cació amb el seu con­text». L'expo­sició inau­gu­rada ahir al Bòlit-La Ram­bla / Dades­pai és la pri­mera part del pro­jecte, que es com­ple­men­tarà a par­tir del 10 de juny amb les pro­pos­tes sono­res i audi­o­vi­su­als sobre els pai­sat­ges inte­ri­ors que mos­tra­ran al Bòlit-Sant Nico­lau la texana Pau­line Oli­ve­ros (Hous­ton, 1932) –figura cab­dal en el desen­vo­lu­pa­ment de la música electrònica i expe­ri­men­tal– i la seva còmplice de som­nis i recer­ques Ione (Was­hing­ton DC, 1937). Els dos espais de Pai­satge? es podran visi­tar fins al 29 d'agost.

L'ale­many Nico Baum­gar­ten (1981) i Alfonso Bor­ragán (San­tan­der, 1983) han coin­ci­dit sense cap pre­me­di­tació, amb tre­balls molt dife­rents, sobre el curs del riu Ter. El pri­mer l'ha seguit des del seu nai­xe­ment fins a la desem­bo­ca­dura, n'ha fet foto­gra­fies i ha esta­blert una con­versa amb el ter­ri­tori per cons­ta­tar que «l'home marca la natura i, menys freqüent­ment, la natura marca l'home». Per obte­nir imat­ges ocul­tes i efímeres del pai­satge del Ter des del seu inte­rior, Bor­ragán ha cons­truït peti­tes «càmeres de terra» que ha repar­tit pel riu. Algu­nes estan a la dis­po­sició del visi­tant, perquè les tren­qui amb dues pedres i deixi els frag­ments amb les impres­si­ons resul­tants sota una urna o se'ls emporti. Bor­ragán va rea­lit­zar un taller sobre la cons­trucció de les càmeres, a La Mercè.

Clara Boj i Diego Díaz (Múrcia, 1975) també recla­men la par­ti­ci­pació del públic, en aquest cas del més jove, a Hybrid Play­ground: un pro­jecte que pro­posa estratègies de trans­for­mació dels parcs infan­tils en esce­na­ris per al joc audi­o­vi­sual. De fet, avui, demà i demà pas­sat i tots els diven­dres fins al 27 d'agost es con­vida els nens i nenes a par­ti­ci­par en un taller gratuït, al parc de la plaça de Cata­lu­nya i el dels Jar­dins de la Infància, perquè juguin a un vide­o­joc a través d'uns dis­po­si­tius adap­tats men­tre uti­lit­zen els gron­xa­dors i altres ele­ments del parc. Cal ins­cripció: 972 427 627.

El gironí Lluís Saba­dell i Artiga (1974) obre la seva pro­posta amb una frase con­tun­dent (El pai­satge no exis­teix) que l'ombra del visi­tant fa des­a­parèixer. Saba­dell pre­senta, per exem­ple, la imatge d'uns excre­ments de cavall envaïts per papa­llo­nes blan­ques. «La natu­ra­lesa no dis­tin­geix entre merda i bellesa: tot ho apro­fita.» L'artista també publica, amb la revista Bonart, el Mani­fest con­tra el pai­satge, que recull tex­tos de tècnics i científics, i que estarà també obert a través d'un blog a les opi­ni­ons de la ciu­ta­da­nia.