Història d’uns texans

El 2018, coincidint amb el 50è aniversari del Maig del 68, l’Institut Francès de Barcelona va fer una exposició commemorativa d’aquells fets. El llibre Blue-jean 68 (Moebius Production), impulsat per Dominique Mirambeau, ve a ser el catàleg d’aquella exposició, amb dos protagonistes més ja morts, el fotògraf Jean-Jacques Drivet i el dibuixant de còmics Moebius. Blue-jean 68, subtitulat Un aire de libertad, té diversos enfocaments i històries. El bàsic és l’homenatge que Dominique Mirambeau va voler dedicar a qui va ser la seva parella fins a la seva prematura mort, Jean-Jacques Drivet. Junts van compartir l’esclat de llibertat i de revolució social que va representar el Maig del 68 a París. Drivet, que era un francès del sud, apassionat de la regió de la Camarga, molt mediterrani, que gaudia muntant a cavall i que se sentia atret per la tauromàquia i el pastís, s’havia traslladat a París, indret amb un clima que no s’adeia amb la seva necessitat de lluminositat, però on es va trobar amb un moviment que el va encendre: el dels estudiants que treien les llambordes dels carrers de la ciutat. Amb una mà, va viure aquells dies agafat a la seva xicota, Dominique Mirambeau, i amb l’altra, va fotografiar aquell esclat a través del qual els estudiants i els obrers demanaven l’impossible com a gest de realisme. Moltes d’aquestes fotografies apareixen en el llibre i obren la porta a la intervenció de Moebius. “Com a homenatge al meu marit, vaig pensar que a ell li hauria agradat que Moebius interpretés les fotos amb els seus dibuixos. Havia estat el nostre dibuixant de còmics preferit”, explica Mirambeau, que ho va tenir encara més clar després d’un somni: “Vaig somiar que Moebius i la seva dona ens venien a visitar quan ja vivíem a Barcelona.” La parella havia viscut a Barcelona, on ell va treballar de fotògraf i ella, de model. Es van introduir en el món publicitari català gràcies a un veí que tenien els pares d’ell en un apartament a Blanes, on solien passar els estius. Aquest univers publicitari també queda reflectit en el llibre.

El text de Mirambeau relata tant la seva relació amb la moda com el dia a dia de la seva vida amb Drivet en forma d’anecdotari dels dies de revolta a París i les incidències dels viatges que van fer plegats.

Tornant a Moebius, Mirambeau va aconseguir presentar-se a casa seva i convèncer-lo perquè li fes els dibuixos d’homenatge al seu marit. No li va costar gaire, perquè la història del Maig del 68 també formava part de les seves vivències. Va ser un dels dibuixants que treballaven a la revista Pilote i que en aquelles dates van aconseguir fer també una petita revolució dins de la redacció per oferir un còmic més adaptat als temps.

A banda de la seva col·laboració amb els dibuixos, però, Moebius va insistir a la model perquè escrivís, com a metàfora de l’època, sobre els texans amb què va ser fotografiada: els primers texans acampanats que va fer la firma Marithé i François Girbaud, creats el 1968. D’aquesta manera, l’homenatge a Drivet, passat pel filtre de Moebius, va tenir com a eix del relat uns texans que també van ser coneguts a l’època com “de pota d’elefant”.

Mirambeau parla en el llibre de la revolta i dels seus símbols, però també del glamur al qual li permetia accedir el seu ofici de model i el fet d’haver desfilat per al modista Paco Rabanne. “Una nit, després de sopar al restaurant Maxim’s, vaig anar en cotxe amb Onassis, amb un vehicle molt especial: el cotxe volador de la pel·lícula Chitty Bang Bang. Vaig veure Onassis com un nen petit, molt feliç.”

De la seva etapa catalana, descriu els ambients de la Gauche Divine, com ara la truiteria Flash-Flash, i també la fascinació en la seva estada a Eivissa i Formentera.

Aquest no és el primer llibre de Mirambeau amb la col·laboració de Moebius: abans havien editat Cristal Saga 22. El llibre Blue-jean 68 es presentarà a Barcelona el dia 15 d’octubre a la llibreria de viatges Altaïr.