Festival de Cinema Fantàstic de Catalunya
Terror a l’herba amb Patrick Wilson
La producció de Netflix ‘En la hierba alta’ obre avui la 52a edició del certamen de Sitges
L’actor nord-americà és un dels protagonistes d’aquesta adaptació d’una novel·la d’Stephen King i Joe Hill
Un grapat de personatges atrapats en un camp d’herbes més altes que les persones (males herbes seria un concepte més precís), una mena de bucle espacial i temporal d’on no es pot sortir, habitat per un psicòpata amb les faccions de Patrick Wilson, dona avui el tret de sortida al Festival de Sitges. Si s’accepta que les produccions de les plataformes de continguts audiovisuals participin en certàmens de cinema (i Sitges en això és molt obert de mires),En la hierba alta reuneix tots els ingredients ideals per a la inauguració de la 52a edició del Festival de Cinema Fantàstic: dues icones del gènere –l’actor Patrick Wilson i l’escriptor Stephen King, autor de la novel·la en què es basa, juntament amb el seu fill Joe Hill–; una història claustrofòbica –a pesar de transcórrer tota en camps oberts– amb lectures metafòriques sobre l’Amèrica contemporània; un director, Vicenzo Natali, que es va donar a conèixer guanyant a Sitges amb Cube (1997); una història amb ensurts i sang i fetge, i un concepte de cinema de sèrie B que encaixa perfectament amb l’esperit festiu i freakie de la que ara mateix és la capital mundial del cinema fantàstic.
En la hierba alta s’estrena demà mateix a Netflix. Patrick Wilson, que aquesta nit rep el premi Màquina del Temps en reconeixement a la seva trajectòria en el gènere, va explicar en roda de premsa “va créixer amb les històries d’Stephen King, sobretot a través de les pel·lícules, i és un honor formar part d’aquest univers”.
No ha tingut cap inconvenient a interpretar el monstre de la pel·lícula, sense gaire maquillatge: “Mai escullo els personatges en funció de si són bons o dolents, el que intento és que siguin complexos, difícils, i que facin sentir coses als espectadors, tant si els agraden com si no”. “El bo del cinema –va afegir-hi– és que et pots treure el personatge del damunt i anar cap a casa. Jo primer de tot soc pare. I si hi ha alguna escena difícil en una pel·lícula, potser la rodes amb un sol dia, o en unes hores.”