De pedra picada
Josep Maria Pou protagonitza un Ciceró de fortes conviccions polítiques que el comprometen, en el muntatge que avui arrenca temporada al Teatre Romea
L’actor Josep Maria Pou torna al Romea després de protagonitzar aquell filòsof grec íntegre Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano (2015). Ara, torna a defensar un personatge de pedra picada, d’un convenciment polític que el durà a la seva perdició a Viejo amigo Cicerón. L’obra, estrenada l’estiu passat al Festival de Mèrida, farà temporada, des d’aquest vespre i fins al 10 de novembre, al Romea.
Ernesto Caballero (director del Centro Dramático Nacional del 2012 al 2019) ha fabulat una manera per traslladar l’autor de discursos mítics al Senat romà (106 aC-43 aC) a l’actualitat. Dos joves busquen a la biblioteca material per completar un treball amb què imaginar com actuaria Ciceró en la política actual. Allà apareix un Ciceró que els situa en la República romana per reflexionar sobre ètica, moral, justícia i convivència, retratant un intel·lectual que va analitzar les diferents dimensions de la vida en societat des de la raó i el sentit comú, i va mantenir la coherència de les seves conviccions polítiques, fins i tot en les circumstàncies més adverses. Bernat Quintana i Miranda Gas són aquests dos estudiants, que, entrats dins del codi de l’època romana, es converteixen en el deixeble Tiró i en la filla de Ciceró, Túl·lia.
Mario Gas dirigeix aquest muntatge, que se suma a Sócrates i també a Calígula (2017) per fer una trilogia sobre personatges clàssics, que s’han coproduït entre el Festival de Mèrida i Focus. De fet, Calígula (protagonitzat per Pablo Derqui) també es va poder veure puntualment en el Festival Grec abans de fer la temporada al Romea.
Josep Maria Pou s’estrena al Teatre Romea, que dirigeix des de fa pocs mesos, amb aquest muntatge. El teatre del carrer de l’Hospital és una de les aturades d’una ambiciosa gira estatal d’aquest muntatge, interpretat en castellà i que ja ha passat per altres places, com ara Saragossa i València. Com ja és habitual, Pou desenvolupa un paper central (com anteriorment havia estat amb Moby Dick i Orson Welles, per exemple) que li exigeix un gran desgast físic.
El repte de Viejo amigo Cicerón és mirar i conèixer el passat per entendre el present. I és que, segons les paraules del mateix polític (que va patir la violència de Cèsar) “no podem canviar el passat, però hem de preveure el futur”. El resultat de la integritat moral de Ciceró serà similar a la de Sòcrates, que el van convidar a escapar-se: va entendre que havia de ser coherent amb les seves idees, tot i la certesa de perdre-hi la vida.