Crítica
teatre
Una dona amb un saxo
Una dona amb un saxo; l’instrument musical de poderosa simbologia fàl·lica. I si el solo que es fa és visceral, com el de la saxofonista Mireia Tejero , es pot considerar que és la declaració d’intencions final d’aquest recull històric, lliure, transversal, combatiu i radical de la història del feminisme a partir de fragments de textos d’autores fundacionals del moviment, de la revolució o del que sigui ser dona. La tria que fa la dramaturga i directora teatral Carlota Subirós (Barcelona, 1974) dels referents del feminisme per a GRRRLS!!! –estrenat divendres a la Sala La Planeta de Girona dins el festival Temporada Alta – és també el d’una mirada concreta. Les imprescindibles Virginia Woolf i Simone de Beauvoir, per exemple; no s’entendria que no hi fossin. Meravellós el text de la Woolf en el qual reflexiona sobre “matar l’Àngel de la Casa”; una lluita constant de les dones amb l’arquetip femení que mai acaba d’estar mort del tot. Més enllà de la intel·lectualitat i la literatura, també veu les polítiques pioneres, com ara la diputada espanyola Clara Campoamor, defensora del sufragi femení durant la República. És un dels primers monòlegs que es presenten en un escenografia despullada: taula d’oficina, cadires, joc de llums i de música. Hi ha monòlegs, més ben reeixits, en la seva interpretació; un punt gens menor i que és essencial en el teatre documental, per fer arribar el missatge i per tant tota la transversalitat d’un feminisme lligat amb altres lluites, com ara l’homofòbia, el racisme i el debat del concepte de gènere. Aquí és el moment per descobrir autores amb els fragments d’Audre Lorde, Gloria Anzaldúa i Donna Haraway. En aquesta mirada llarga de Subirós, però, hi trobem a faltar els referents catalans: Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig, per exemple. Si les dones no recuperem certes creadores oblidades i encara marginades, qui ho farà?