Tocar-se a distància

Fa uns anys, mentre Claudio Tolcachir estava dirigint un muntatge a Roma, el seu pare era operat del cor a Buenos Aires i estava a punt de néixer la seva filla a Chicago. Durant aquell temps d’assaig, el telèfon mòbil era l’element que el connectava amb la vida, més que no pas el treball amb els actors. Próximo planteja, sense voler fer una crítica evident a les xarxes socials, una relació entre un immigrant argentí a Austràlia i un actor mediàtic madrileny. Es podrà veure demà (20.30 h) i dissabte (18 h) al Teatre de Salt dins el Temporada Alta.

Són dues persones que, sense saber ben bé com, es coneixen per les xarxes i a mesura que passa el temps tot el que hi ha al seu voltant es va desintegrant: l’argentí s’adona que l’aventura l’està aïllant i el madrileny vol fugir dels crims dels seus pares. Només els queda una relació d’amistat que anirà sent cada cop més afectuosa. Un dels reptes interpretatius de Tolcachir era aconseguir que els dos intèrprets (Lautaro Perotti i Santi Marín) no es miressin als ulls en cap moment. Comparteixen l’espai de pas simbòlic (una autopista). Ells mateixos van transformant l’espai.

Tolcachir, que va arribar a Barcelona com un actor de la companyia de Daniel Veronese, va acabar reivindicant-se com a dramaturg i director amb les peces La omisión de la familia Coleman (2007), Tercer cuerpo. La historia de un intento absurdo (2009), El viento en un violín (2010) i Emilia y Dínamo (2015). Aquest és el cinquè cop que es presenta al festival, amb qui comparteix l’organització del cartell de Buenos Aires (es fa al Teatre Timbre 4, que ell impulsa des de fa 18 anys).