Tants barrets, tantes morts

En el dia dels difunts (que ha anat virant del recolliment als cementiris a la disfressa gore pels metros) és bo de recordar que la Sala Beckett ha dedicat tota la temporada a la mort. Amb ironia, recorden que, amb tanta ànsia de viure i fer-se veure, no badem que algun dia ens hem de morir. Tots plegats. Cadascú deixarà un rastre diferent. Com a exemple, Marta Buchaca situa la paradoxa de Rita fent coincidir dues malalties terminals que pateixen una mare i una gossa que ha consolat un dels fills, ja adults. Tenen el mateix nom però hi ha una gamma de records ben diferents. Dues persones fan una fila diferent portant el mateix barret. La mort ens iguala a tots, però arrelem diferent. El TNC també fa un dolorós viatge per Rodoreda amb La mort i la primavera, que ha adaptat Joan Ollé.