Mirador
Creadors d’atmosferes sonores
Una vegada vaig anar al Connemara i allà hi vaig conèixer Artur Tort. Va ser perquè l’Albert Serra em va entabanar perquè participés com a actriu en el rodatge d’alguna cosa que havia de presentar a la Biennal de Venècia. L’Artur era un dels dos càmeres d’aquell rodatge, que, més endavant, va continuar en una casa maleïda a prop de Balaguer i del qual van sortir-ne les imatges de la videoinstal·lació Singularity. Allà vaig observar la seva concentració en la càmera i, en els intervals del rodatge, vaig disfrutar de la seva conversa. Des d’aleshores ens hem anat trobant, sobretot en actes i circumstàncies relacionats amb l’Albert Serra, per al qual l’Artur ha continuat treballant com a càmera, muntador i fins i tot en tasques de la productora Andergraun. Un dia vaig saber que també s’havia incorporat a un altre grup o, de fet, a un altre món: El Petit de Cal Eril. Em vaig proposar assistir a un concert, però va passar un cert temps fins que, finalment, dissabte vaig anar a El Canal per disfrutar de la interpretació en directe d’Energia fosca, que va crear-se i enregistrar-se amb energia solar en una casa a les muntanyes de Prades. I és així que alguna cosa lluminosa (i en certa manera ecològica) palpita en l’energia fosca que va expandir-se a Salt a través del concert programat per Temporada Alta.
L’Artur Tort és una persona amb gestos fins i delicats que ara he descobert que també aplica als teclats, amb els quals contribueix a crear les embolcalladores atmosferes sonores d’El Petit de Cal Eril, de la mateixa manera que intervé en les poderoses i immersives atmosferes visuals del cinema d’Albert Serra. El cas és que, a mesura del concert, vaig sentir-me cada cop més seduïda per una proposta musical que precisament no vol imposar-se i aclaparar: el món sonor d’El Petit de Cal Eril és molt subtil i es va desplegant amb la veu mel·líflua de Joan Pons, la consistència feta lleugeresa de Dani Comas, al baix, el refinament d’Ildefons Alonso a la bateria, la delicada persistència de Jordi Matas a la guitarra de dotze cordes i, també, als teclats. Les cançons que configuren Energia fosca es relacionen de manera orgànica amb la seva apel·lació al lligam amb el cosmos i creant una intimitat amb qui les escolta que es fa palpable en el directe.
De fet, una cosa que em va atraure del concert és la percepció que la música d’El Petit de Cal Eril es va fent sense que estigui del tot predeterminada, de manera que no és la mera repetició d’uns temes prèviament enllaunats. Això sembla formar part de l’esperit de recerca amb la qual s’han creat les mateixes peces, que –m’ho va dir l’Artur Tort– van explorant-se i així fent-se vives amb cada concert. És així que allò que comença com una cançó pop pot mudar-se en una sonoritat psicodèlica. Vaig pensar que, en aquesta obertura cap a la improvisació, hi ha una connexió amb el cinema d’Albert Serra. Sense buscar-hi més correspondències, és curiós que Joan Pons, ànima del grup, treballés com a sonidista amb el cineasta. Va ser en el rodatge d’Història de la meva mort que el cantant va conèixer Artur Tort, de qui va saber que toca el piano. Temps després, va convidar-lo a formar part del grup.
En un moment del concert, Joan Pons va comentar que Artur Tort tenia “problemes de logística”: no té cotxe i necessitava anar a Barcelona. Això perquè, aquella mateixa nit, el grup Molforts feia la presentació de la caixa de 4 LP que, editada per Urpa i Musell, conté Les músiques d’Albert Serra. L’Artur no va poder assistir al concert de presentació de Moltforts, uns altres creadors d’atmosferes sonores, però va trobar cotxe i almenys va poder arribar a la festa posterior que devia complementar les que van fer-se la setmana passada a propòsit de l’estrena de Liberté.