Posseïts per l’art

La Setmana de Creació Contemporània del Temporada Alta és un model d’èxit que es repeteix des de fa anys (amb petits canvis logístics) i que convoca un centenar de programadors (de 15 països diferents) per veure espectacles reclam, com ara la darrera proposta d’Angélica Liddell, Una costilla sobre la mesa. Madre (demà, dissabte, a les 20.30 h, al Municipal) i la de Christiane Jatahy, O agora que demora (avui, a les 20 h, i demà, a les 17 h, a El Canal), amb creacions amb identitat de casa, com ara CaboSanRoque, El Conde de Torrefiel, Àlex Rigola, Pere Faura i Roser López Espinosa. En moltes peces es respira una coincidència: parlar sobre el control de la societat, sigui en forma religiosa (Dimonis), artística (Kultur) o de terror (Incurables). L’art posseeix els creadors i els transforma i munten un dispositiu preparat per coaccionar i dominar (o provocar rebuig), en certa manera, la imaginació de l’espectador.

Christiane Jatahy torna per quart cop al Temporada Alta. Sempre a cavall del cinema i el teatre, ara ha fet una mirada cronològica a l’Odissea d’Ulisses però posant com a espai de viatge llocs en crisi: Palestina, el Líban, Grècia o l’Amazònia del Brasil. Jatahy no vol desvelar massa la sorpresa, però insinua que el seu treball arrenca del cinema (sense ser un documental) i acaba sent una obra de teatre que interpel·la els espectadors. Amb l’epopeia d’Ulisses es fa un mirall de la realitat de desigualtats actual.

Àlex Rigola signa Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers (avui, segona sessió a les 20.30 h, al Teatre de Salt). Pretén parlar de la mort, però en realitat ho fa amb un vitalisme que commou. L’obra s’estructura en un diàleg real que van tenir Alba Pujol i el seu pare amb un càncer terminal sobre temes que proposava Rigola. Ara és Pep Cruz el que reprodueix les respostes del pare (ja ha mort) amb la conversa amb Pujol. L’obra es veurà posteriorment a la Sala Beckett.

Shaday Larios i Jomi Oligor tornen al festival, que els torna a coproduir, amb La melancolía del turista (des de dimarts i fins diumenge, sessions per a 40 persones a La Mercè). El seu treball de manipulació d’objectes i xiuxiueig als espectadors ha reduït la paraula. Pretenen demostrar, per exemple, ensenyant un cendrer d’un hotel oblidat per les onades de turistes de fa unes dècades, “per què, en aquell hotel, ja no es fa l’amor”.

CaboSanRoque convida a un espai similar al que freqüentava Jacint Verdaguer per a exorcismes: Dimonis (des del 13 i fins diumenge, al Saló de Descans del Municipal). Si El Niño de Elche és posseït per les paraules transcrites per Verdaguer dels dimonis, Rocío Molina posseirà els cossos dels espectadors, segons insinuen Laia Torrents i Roger Aixut. Més enllà va Pere Faura amb el seu món de zombis a Incurables, estrenat al TNT (avui, a les 23 h, a La Planeta). Amb una narrativa més explícita que mai, compara la societat actual (que es mou grupalment com els zombis) i que els uns es mengen als altres. Una apocalipsi en què ell ha indagat sobre la violència i el terror en un xou en directe.

El Conde de Torrefiel es distancia del seu format més instal·latiu per presentar Kultur (des d’avui i fins diumenge, a La Mercè), una intenció d’expressar els instants abans de posar-se a crear. Reivindica l’art per sobre del realisme social. Confronten una narració (“sense ràbia”, ha definit el seu autor, Pablo Gisbert) amb una acció independent que, aparentment, no tenen res a veure. És el públic que hi ha de trobar analogies a partir del seu background particular. El cicle també recull Tierras del Sud, de Txalo Toloza i Laida Azkona, i la darrera creació de Jérôme Bel, en forma de film, Retrospective.