Invocació d’una actriu

Cristina Cervià no volia homenatges, però no va caldre que les actrius i la directora de CredoinunsolODIO l’invoquessin de manera explicita en el moment de les salutacions, mirant cap a dalt i fent un crit que ella acostumava a fer, perquè els assistents (i, sens dubte, les intèrprets) sentíssim la seva presència dijous al Teatre de Salt. A l’escenari, hi havia tres actrius amigues seves (Meritxell Yanes, Mercè Pons i Míriam Iscla, amb les quals va compartir molts de moments de vida i de teatre) sota la direcció de la seva admirada Rosa Maria Sardà. És així que l’espectacle no va arribar tan sols com una dedicatòria, sinó que hi va palpitar alguna cosa difícil d’explicar.

CredoinunsolODIO parteix d’un text de l’escriptor i dramaturg Stefano Massini (actual director artístic del Piccolo Teatro de Milà) que, publicat l’any 2011, ell mateix ha dramatitzat. Consta dels monòlegs fragmentats i interrelacionats de tres dones que, sense conèixer-se, estan destinades a confluir tràgicament en un lloc de Gaza un dia del 2004. Són els temps de la II Intifada i per això la seva quotidianitat està marcada d’una violència extrema. Shirin (Pons) és una estudiant palestina convençuda de convertir-se en una màrtir fent esclatar una bomba de la qual serà la primera víctima. Eden (Iscla) és una jueva professora d’història conscient que l’explica des d’una perspectiva esbiaixada. I Mina (Yanes) és una soldada nord-americana enviada per fer una “mediació inútil” en aquella zona de conflicte.

Sardà, que va encarnar les tres veus en un muntatge dirigit per Lluís Pasqual al Lliure, ha fet una posada en escena essencial en què les tres actrius diuen la seva part davant un faristol: una lectura dramatitzada.

El text de Massini fa sentir que som davant una tragèdia i, per tant, una fatalitat: potser, més que crear consciència, corrobora una impotència. Sense voler desmerèixer la força colpidora de l’obra i la capacitat de presentar unes actituds sense jutjar-les, el personatge més complex és el de la professora perquè, havent sobreviscut a un atemptat, exigeix unes mesures de seguretat que abans li semblaven un abús contra els palestins. La jove palestina està condemnada a no dubtar. I la visió de la soldada nord-americana pot semblar que, potser amb intenció, és una mica simple quan insisteix en un conflicte religiós. Tanmateix, les tres actrius van fer-nos creure els personatges. I ens van fer sentir la Cristina.