Patrimoni

Memòria històrica

La tia de França

Es commemoren deu anys del passatge Teresa Pons i Tomàs, a Salt

Treballadora de la Coma-Cros, va ser la primera regidora de l’Ajuntament de Salt, l’octubre del 1936, per la CNT

Companya del líder sindical de la CNT, Salvador Piñol Catalán, va deixar la política per la criança dels dos fills de la seva parella

Fent teatre al Floreal de Salt entra en contacte amb les Joventuts Llibertàries i amb la política

L a tia de França; un personatge comú en moltes famílies. Conseqüència de la guerra i de l’exili. “La tia de França” del mestre i historiador aficionat Jaume Prat i Pons es deia Teresa Pons i Tomàs, i ara fa deu anys, el desembre del 2009, la vila de Salt li va dedicar un passatge, situat a Can Patrac, annex a la Coma-Cros, i que s’inauguraria set mesos després, coincidint amb la presentació del llibre del seu nebot net Sumaríssim d’urgència 1643. La guerra civil dels germans Clarà (i Piñol).

Qui era aquesta dona que “portava pantalons” quan la resta no ho feia, que nedava al Ter, muntava a cavall, festejava amb el teatre i la política? Una pionera que, entre altres coses, va ser la primera dona regidora de l’Ajuntament de Salt el 19 d’octubre del 1936 pel govern municipal format per la CNT i el Centre Republicà d’Esquerres. Nascuda el 10 d’abril del 1911 a can Clarà, al número 18 del carrer “dels divuit duros”, la tercera de quatre germans, va anar a escola fins que als catorze anys entra en els torns de la secció de telers de la fàbrica tèxtil de la Coma-Cros, a més d’anar a “fer feines” a Can Pous. Als divuit anys, influenciada pels seus germans grans, freqüenta el Centre Obrer de Cultura Floreal, on forma part de la companyia de teatre. Participa en representacions de La mare, de Santiago Rusiñol, i de Terra baixa, d’Àngel Guimerà, la qual significa el seu “reconeixement” ja que fins i tot fa gira per diferents poblacions de Catalunya. Ho explica en el llibre Sumaríssim el seu nebot Jaume Prat i Pons, en el que vol ser un homenatge a una dona i a tota una generació.

La revolucionària de la família

Prat i Pons assenyala que “el caràcter emprenedor i independent de la Teresa xoca molt sovint amb la rectitud i severitat de la seva mare”. El teatre, al Floreal, és també la porta d’entrada a la política i els aires alliberadors que per a una dona jove representava la Segona República (1931-1939). Així, Teresa Ponts i Tomàs entra a formar part de les Joventuts Llibertàries, la branca juvenil de la CNT-FAI. Serà també al Floreal on, a principis de la dècada dels anys trenta, va conèixer, a través d’un dels seus germans, Salvador Piñol, un dels homes forts del sindicat CNT-FAI de Girona. El seu nebot net Jaume Prat Pons posa èmfasi, més enllà de la trajectòria política, en “la gran història d’amor” de la seva tia amb Piñol. Vidu amb 27 anys i amb dues filles de curta edat, Llibertat i Àngela, Salvador Piñol freqüenta el Floreal, on fa xerrades, conferències i debats de caire polític.

Teresa Pons Tomàs, obrera de la Coma-Cros i activista de la CNT, participa en les vagues i aturades que es fan a la Coma-Cros en els anys trenta. El paper que la Teresa Pons manté durant els primers dies de la guerra civil és difícil d’especificar, explica el seu nebot net. “És molt probable que com a membre destacada de les Joventuts Llibertàries formés part del grup de persones que van passar la nit del 18 de juliol del 36 al Floreal pendents de les notícies.” Segons el testimoni de Josep Figueres, que recull el seu nebot net en el llibre Sumaríssim, la Teresa, com els seus germans Isidre i Jordano, participa en algunes accions portades a terme pel Comitè Executiu Antifeixista de Salt. Durant la guerra, la vida continua a la rereguarda. Així, el 13 de setembre del 1936, la companyia teatral de la qual forma part la Teresa Pons, Arte y Amor, interpreta al Teatre Municipal de Girona Sublimitat, d’Òscar Vanderver.

L’entrada al consistori de Salt com a consellera municipal per a la CNT encarregada de Treball, el 19 d’octubre del 1936, la converteixen en una de les primeres dones regidores a les comarques gironines. A Girona, Antònia Adroher ocupa el càrrec el 21 d’octubre del 1936 i a Llagostera, Amelita Franz, el 28 d’octubre del 1937. A mitjan desembre del 1936, Teresa Pons dimiteix com a consellera municipal de Salt per ocupar-se dels fills del seu company Salvador Piñol. Segons assenyala el seu nebot net, ho fa “per amor”. “L’alt grau d’implicació de Piñol en les accions revolucionàries i polítiques de Girona, d’on era un dels líders sindicals més destacats, i també un dels anomenats homes d’acció, van ser els principals motius de la decisió de la Teresa d’apartar-se de la política activa de Salt”, escriu Joan Prat i Pons. Recorda. però. que la Teresa es va mantenir activa en la vida cultural de Salt i compromesa amb les Joventuts Llibertàries saltenques. Va continuar treballant a la Coma-Cros. A finals del 36, la família s’instal·la en una de les cinc cases popularment conegudes com “els xalets Masó”, situades a La Punxa, construïts per l’arquitecte Rafael Masó entre 1928 i 1929 i requisades pel Comitè de Girona.

Amb la retirada, Teresa Pons, embarassada, farà el recorregut amb molts d’altres: els camps de Vannes, Le Palais, Brens... Abans, a la Jonquera, Piñol no travessa la frontera amb la companya i les filles. El 1940 es retroben i comencen una vida a l’exili al nord-oest de Montauban. Piñol morirà set anys més tard a l’hospital de Tolosa. Vídua, només va tornar a Salt per visitar familiars i amics. La seva història “de coratge”, com explica Prat i Pons, és la història de moltes dones.

La Teresa
“era una dona molt més avançada que totes nosaltres, fins i tot ella ja portava pantalons”, escriu la Dolors Abel Rodeja, amiga i cunyada.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.