Per als dolents, carbó

Aspiren a menjar-se el món, però avui només es menjaran una cosa: carbó. Són els dolents de ficció que han alimentat els malsons dels lectors de novel·les i còmics, i de sèries de televisió i pel·lícules. Manu González ha fet una selecció de les pitjors males peces de la història en el llibre Villanos fantásticos (Look).

González classifica els dolents segons àmplies tipologies. La primera de totes fa referència al caràcter màgic de la seva naturalesa, tenen un origen fosc i inversemblant i només la fantasia dels guionistes o l’herència de mil·lenàries llegendes els podrien crear. Hi tenim Annabelle, la nina maleïda de la nissaga cinematogràfica Expediente Warren, basada en les vivències reals del matrimoni Warren, que es va dedicar a investigar casos paranormals com el de la nina que prenia vida per fer el mal. En aquest mateix apartat trobem un personatge real però que per la seva presència a l’univers de ficció s’ha convertit en un ésser fantàstic: Rasputín. El llibre pren la referència del Rasputín que surt a la sèrie de còmic de Mike Mignola Hellboy, però també el podem trobar en una altra interpretació com a nèmesi de Corto Maltès. En aquest grup de màgics i dolents no hi poden faltar Lord Valdemort, de Harry Potter; Morgana Le Fay, del cicle artúric; Malèfica, la fada més dolenta; El Grinch, el més combatent enemic contra el Nadal; Sauron, la força perversa d’El senyor dels anells; Freddy Krueger, el malson dels adolescents del carrer de l’Om; Pinhead, terrorífic i angoixant protagonista de Hellraiser, i, entre altra mala gent, dos mites que tenen el seu origen en velles llegendes europees: Grendel, una esgarrifosa criatura escandinava que apareix al poema Beowulf, i Dràcula, el xucla-sang centreeuropeu a qui va donar forma literària Bram Stoker.

Dolenteries galàctiques

No només a la Terra hi ha gent d’intencions perverses. Passejant per les galàxies també es poden trobar males peces. I si n’hem de triar una per sobre de les altres, no hi ha cap dubte que elegim el campió del cantó obscur de la força: Darth Vader, un dolent que demostra el poder de seducció del mal.

Un dolent no és d’entrada un personatge rebutjat: la fascinació pel malvat o malvada està ben provada. Fins i tot entre els nens, que prefereixen per carnestoltes la disfressa de Darth Vader que qualsevol dels bons de la nissaga dels Skywalker. També en aquesta colla de dolents intergalàctics hi trobem Freezer, el tirànic emperador de l’Imperi Galàctic de l’Univers 7 i antagonista de Son Goku en la seva etapa adulta. També d’un altre planeta és Ming, l’emperador de Mongo, on va a parar Flash Gordon. Ming, com Fumantxú, un altre dels criminals destacats del llibre, és oriental. Els dolents asiàtics van ser molt representats en la literatura i el cinema de gènere al llarg del segle XX. El perill groc era una de les amenaces d’Occident, i la cultura oficial propiciava aquests prejudicis tot dotant de trets orientals els dolents més dolents.

Psicòpates

El malvat, en la ficció contemporània, dona sentit a l’heroi positiu. Sherlock Holmes necessita Moriarty per posar a prova les seves deduccions; el Jòquer fa que Batman es reforci en la seva lluita contra el mal, que en el fons és la venjança contra la delinqüència, que va provocar la mort dels seus pares. El Jòquer forma part també de la tria de Manu González per la perversitat mental dels seus actes. El seu deliri gairebé és a l’altura del de Hannibal Lecter, que de tant que estima la humanitat se la cruspeix. Menys empenta té Norman Bates, però només en aparença: darrere de l’aparença de tímid i bon xicot s’amaga un dels criminals més psicòtics de tota la ficció del segle XX. No passa el mateix amb Michel Myers de Halloween, que tot i que amaga la seva cara sota una inexpressiva màscara es veuen d’una hora lluny les seves assassines intencions.

Ments lúcides però malintencionades

A la localitat de Springfield, la vila dels Simpson, la intel·ligència no és un element que sobri. I a més es concentra en un personatge mesquí, més miserable que pegar a una mare: Monty Burns, propietari de la central nuclear on treballa Homer Simpson. El senyor Burns té una desbocada passió pels diners que de ben jove el va portar a fer desaparèixer els seus germans.

Un grapat més de malfactors surten al llibre, com els que tenen superpoders que posen a prova contra els superherois. Cada personatge és definit per la seva naturalesa de creació fantàstica, però també es donen claus de context del moment i de l’autor. Manu González ho dedica als “polítics dolents”. Per què deu ser?