“Era l’únic dia que els animals tenien pinso extra i no treballaven”

La diada de Sant Antoni Abat és el 17 de gener, i fos feiner o festiu sempre es feien els Tres Tombs. Amb la mecanització van desaparèixer els cavalls, bous i mules. Als anys 70, però, a pobles com Vilanova i la Geltrú van enfortir els Tres Tombs, que feien coincidir amb la festa major d’hivern, i d’altres municipi hi van seguir al darrere. Als pobles veïns les associacions s’intercanvien carruatges i animals de tir per omplir el calendari els propers tres mesos.

Com tota la cultura tradicional són costums preromans que es feien en agraïment al cicle de la natura o en aquest cas la domesticació dels animals. T’adones com en el passat n’era, d’important, el cavall que va arribar a servir per mesurar les xarxes de carreteres amb la mida dels culs de dos cavalls de tir. Uns estàndards que es van adaptar després als carruatges i l’arribada dels vehicles de motor.

Era l’únic dia que els animals no treballaven i tenien extra de pinso. És una festa a escala europea que s’ha adaptat a la seva manera. A Sant Pere del Vaticà munten com una granja domèstica per fer la benedicció. A Catalunya mantenim la representació de les temptacions de Sant Antoni, amb el foc i els dimonis, i la relació amb els animals de peu rodó, siguin cavalls o truges. La festa va lligada també a la gastronomia del porc i és quan es fan moltes escudelles de pobres. El sant se’l representa amb una truja al costat.

A Mallorca conserven la iconografia amb màscares i uns diables molt acolorits. El costum de fer els Tres Tombs és molt xava si tenim en compte que els primers documents del segle XV són sota la influència de l’orde antonià a Barcelona. Al voltant del mercat de Sant Antoni, on ara es fa el recorregut, és on hi havia el convent dels antonians. A partir d’aquí s’exporta a altres municipis com Martorell, que a l’època feudal són considerats carrers de Barcelona.

No es pot jugar des del desconeixement i des d’una visió urbanita. Els més animalistes aquí som nosaltres que tenim cura dels cavalls tot l’any. En col·laboració amb la càtedra de benestar animal de la Universitat Autònoma de Barcelona, hem posat per escrit el que s’ha anat fent fins ara. L’animal pot carregar el 50% del seu pes i arrossegar tres vegades el que pesa. És una festa de lloança dels animals i no és cert que es maltractin.

Al camp tampoc estan aïllats i estan amb altres animals, al costat de tractors o motoserres. No es poden idealitzar coses que no existeixen. Els cavalls han de descansar, estar ben alimentats i tenir una especial cura als cascos i les potes. S’ha de saber que amb la doma natural els carreters manen els cavalls per la veu i pel fet de cridar tampoc s’estan amenaçant.

És clar que poden relliscar, però no és habitual que hi hagi accidents. Si tens el cavall que no es troba bé ja no el treus. L’any passat se’n van morir dos de grans per problemes cardiovasculars.

Poder llaurar o recuperar feines com l’explotació forestal que s’ha deixat perdre. No cal tornar al passat però sí que es pot buscar un equilibri entre el passat i el present. S’ha vist com al delta de l’Ebre els cavalls són els únics que serveixen per entrar a netejar els canals dels crancs invasors. Al Priorat i al Penedès ja hi ha cellers que llauren a cavall com un valor afegit. El món urbà també podria fer un esforç per donar protagonisme al cavall.

Volem demostrar que no som quatre pijos muntant a cavall i que al darrere hi ha molta gent del món del cavall. La capitalitat vol reconèixer aquest potencial econòmic però també la funció social. Tenim 90 pobles associats i volem dotar de singularitat cultural la festa perquè ens sentim sovint com el germà pobre de la cultura popular, que sembla que només encapçalen gegants i castellers. Els carruatges que es perden són irreparables i el coneixement dels carreters és una pena que es perdi.

No en tinc pas. És la part necessària per als Tres Tombs però a mi el que m’agrada són els guarniments i els carruatges. M’interessa tota la part històrica i etnogràfica. Soc molt freaky.