Buscant més prestigi
El festival de novel·la negra Tiana Negra es presenta amb una nova comissària, una nova alcaldessa i fent una aposta per aconseguir més participació popular
La vuitena edició de Tiana Negra, el festival de novel·la negra en català –aquest i El Vi Fa Sang, a l’Espluga de Francolí, són els dos únics exclusius en català–, arrenca amb canvis substancials, preservant la bona feina feta en les edicions anteriors, però sense renunciar a una certa ambició que vol aconseguir més prestigi.
Divendres vinent, dia 17, a partir de les set i fins a quarts de deu del vespre, i dissabte, entre les onze del matí i quarts de deu del vespre, la sala Albéniz de Tiana acollirà quinze actes en què participaran una trentena d’autors i una desena d’especialistes en el gènere. Tot el programa a http://tiananegra. blogspot.com/.
Un dels primers canvis és el de l’alcaldessa. Ester Pujol va ser qui, en un rampell al llarg d’una presentació, va oferir a Sebastià Bennasar la infraestructura per muntar un festival que va ser pioner. Marta Martorell, alcaldessa de Tiana des del juny passat, manté l’empenta. “Hem volgut involucrar més la gent de Tiana en el festival. Per això hi hem incorporat la poesia negra”, que serà el resultat de dos tallers de poesia a càrrec de Martí Noy.
Una altra estratègia per aconseguir més participació ha estat enviar la novel·la Desconeguts, de David Lozano, a tots els cursos de 5è i 6è de primària de les escoles de la localitat, perquè “els més petits arrossegaran els pares al festival”. I també hi ha els 36 joves membres del Consell d’Infants i Adolescents “que participaran en Tiana Negra amb la posada en escena de l’obra L’oracle del gos, de Chesterton, adaptada per Jordi Fernando”.
La nova comissària és la professora i novel·lista Anna Maria Villalonga, que assegura que no s’ha perdut ni un sol minut de les activitats de les set edicions anteriors. “Era un repte assumir el comissariat del festival després de Sebastià Bennasar, que ha deixat el llistó molt alt.”
“Encara arrosseguem tot de prejudicis contra el gènere i, especialment, contra els nostres autors”, opina Villalonga. Per això ha volgut aportar tres criteris a l’hora d’organitzar el festival: “Buscar la màxima qualitat dels llibres que es presenten, que el ventall d’editorials sigui tan ampli com sigui possible i que les obres de què es parli siguin tan recents com es pugui.” És un festival curt (en total, dura unes dotze hores), però vol ser intens gràcies a un ritme àgil.
Evitar la reiteració
Villalonga té clar que hi ha un grup de fans del gènere, “negrotes i negrots”, en diu, que peregrinen per tots els festivals que han aparegut seguint el camí de Tiana Negra –que ha demostrat que modest no és sinònim de pobre– i que cal evitar la sensació de déjà vu, de sentir els mateixos autors dient les mateixes coses dels mateixos llibres. “En l’ADN del festival està generar proximitat entre els lectors i els autors. Som una gran família”, va afirmar Villalonga.
També va reivindicar “l’assaig, com ara Trets per totes bandes, d’Àlex Martín i Jordi Canal, perquè se’n fa poc, i en cal més per prestigiar el gènere”. Llibre de què es parlarà dissabte a les set del vespre, tot i que “el plat fort, doble, seran els dos homenatges”. Divendres a dos quarts de vuit, el dedicat a Isabel-Clara Simó, que esperen poder compartir amb la seva filla Cristina Dalfó, i dissabte a tres quarts de nou, el dedicat a Andrea Camilleri, a càrrec del seu traductor habitual al català, Pau Vidal. “Dos homenatges merescuts i molt emocionants”, assegura.
El premi en memòria a Agustí Vehí aquest any ha estat declarat desert. “Per prestigiar el gènere, el festival, el mateix Agustí Vehí i el jurat, l’hem declarat desert”, va explicar la nova comissària.
Per la banda més institucional, divendres s’espera la presència de Laura Borràs, padrina del festival des del primer any, i de Juli Fernández, delegat del govern a Barcelona, a més de Carlos Zanón, comissari de BCNegra, el germà gran de Tiana.
I què passarà, les pròximes edicions? “Volem que hi hagi còmic, que ja toca, també que hi hagi una taula de traductors fixa i esperem poder portar algun autor en basc o gallec”, va avançar Villalonga.