Art

Més Gaudí al MNAC

La Generalitat ha adquirit amb l’ajut de La Caixa els dos únics dibuixos que s’han conservat de l’església de la Colònia Güell, de la qual només es va construir la cripta

El tàndem de croquis lluirà a la gran exposició de l’arquitecte que s’impulsarà l’any que ve

Els dos únics dibui­xos super­vi­vents del pro­jecte fallit de Gaudí per cons­truir l’església de la Colònia Güell ja són patri­moni públic. Una història rocam­bo­lesca els ha aca­bat por­tant fins al Museu Naci­o­nal d’Art de Cata­lu­nya (MNAC), que a par­tir d’ara podrà pre­su­mir de tenir uns fons gau­di­ni­ans més rics. El duet d’obres ha estat adqui­rit per la Gene­ra­li­tat amb un finançament mixt, tot i que en la seva major part pri­vat. La Caixa ha apor­tat 240.000 euros dels 320.000 que cos­tava l’ope­ració, que s’ha estat tre­ba­llant durant dos anys i mig.

Però ja en feia vuit, d’anys, que aquests cro­quis que reve­len el que havia pen­sat fer Gaudí per res­pon­dre a l’encàrrec d’Eusebi Güell per a la seva colònia tèxtil obrera de Santa Coloma de Cer­velló, s’havien esfu­mat. El 2012, el seu pro­pi­e­tari els va posar a la venta en una sub­hasta que no es va arri­bar a cele­brar mai. Els Mos­sos d’Esqua­dra els van requi­sar després que el rec­tor de la parròquia del com­plex fabril hagués denun­ciat que li per­ta­nyien. Els con­tro­ver­tits esbos­sos es van dipo­si­tar al MNAC men­tre el jutge reso­lia el cas. Final­ment, el magis­trat va orde­nar que es retor­nes­sin al col·lec­ci­o­nista, que va optar per reti­rar-los del mer­cat de les sub­has­tes.

Després de resi­dir-hi pro­vi­si­o­nal­ment arran del con­flicte judi­cial, ara aques­tes dues vis­tes, una inte­rior i l’altra exte­rior, de l’església de la Colònia Güell, de la qual només se’n va fer la cripta, que­da­ran desats per sem­pre més al MNAC. I això que moure’s es mou­ran per lluir-se en la gran expo­sició que orga­nit­za­ran el MNAC i el Museu d’Orsay de París l’any que ve. La mos­tra s’inau­gu­rarà al juliol i, segons insis­teix la con­se­llera Mariàngela Vila­llonga, estre­narà el pavelló de Victòria Eugènia. D’aquí a un any i mig, les obres del pro­jecte d’ampli­ació del museu de capçalera de l’art català hau­ran d’estar enlles­ti­des. La con­se­llera ho veu del tot fac­ti­ble amb la injecció de diners (2,5 mili­ons) pre­vista als pres­su­pos­tos del govern –“encre­uem els dits perquè s’apro­vin”–; el direc­tor del MNAC, Pepe Serra, en té dub­tes. Però l’expo­sició es farà, encara que sigui a les velles sales. Al museu francès es veurà a prin­cipi del 2022, i abans, a la tar­dor, viat­jarà al Cai­xa­Fo­rum de Madrid.

Abans d’aquest tour, la pare­lla de dibui­xos pas­sarà pels tallers de res­tau­ració del MNAC (impor­tant: ni ara ni pro­ba­ble­ment mai s’incor­po­ra­ran a l’expo­sició per­ma­nent). El seu estat de con­ser­vació actual és feble. Salta a la vista que són obres que han patit. Gaudí les va crear al vol­tant del 1908-1910. Un quart de segle després, van estar de sort: no es tro­ba­ven entre l’ingent mate­rial pre­pa­ra­tori dels edi­fi­cis de l’arqui­tecte que va ser des­truït durant la Guerra Civil. Però això no es va saber fins al 1967, quan els va loca­lit­zar l’expert en Gaudí Joan Bas­se­goda ama­gats en la car­bo­nera d’una masia de la Colònia Güell. A par­tir de lla­vors, es van donar a conèixer arreu, tant en publi­ca­ci­ons com en expo­si­ci­ons que, invo­luntària­ment, els van cas­ti­gar. Són fràgils, avi­sen els experts.

Per aquest mateix des­gast ocul­ten secrets. Sobre­tot de la tècnica que va emprar Gaudí, a qui mai va fer por tran­si­tar fora dels camins típics. Els dos cro­quis, de car­bo­net, aqua­rel·la i guaix, estan cre­ats damunt d’una foto­gra­fia inver­tida de la maqueta poli­fu­ni­cu­lar de l’església. La con­ser­va­dora d’art modern del MNAC Mariàngels Fon­de­vila els qua­li­fica de “rars i extra­or­di­na­ris” per enten­dre l’uni­vers cre­a­tiu propi de Gaudí, ja que són un assaig expe­ri­men­tal del sis­tema cons­truc­tiu que després va apli­car a la Sagrada Família (per exem­ple, els pilars incli­nats i rami­fi­cats).

El Depar­ta­ment de Cul­tura i La Caixa, històrics ali­ats, tenen entre mans un futur pro­jecte de col·labo­ració a favor del patri­moni artístic català. Serà el pro­grama Gòtic obert, amb el mateix espe­rit que va tenir el seu pre­de­ces­sor cen­trat en el romànic, i amb el qual es van fer una vui­tan­tena d’inter­ven­ci­ons a tot el ter­ri­tori. El con­veni està a punt de sig­nar-se i la con­se­llera Vila­llonga creu que més enda­vant s’hau­ria de repli­car per al lle­gat moder­nista. “La cul­tura no pot estar sub­ven­ci­o­nada al 100%”, sosté Vila­llonga. Per a les adqui­si­ci­ons d’obres d’art, el depar­ta­ment només va inver­tir l’any pas­sat 1,3 mili­ons d’euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.