Crítica
teatre
Posar aigua al vinagre
Clara Segura i Bruno Oro tenen talent a cabassos. Ara, al Romea, disfruten i encomanen aquell riure de situacions patètiques i surrealistes que molts identifiquen amb ell mateix o amb el veí. Es palpa que els dos intèrprets s’admiren i apugen el llistó per fer els personatges més estripats encara. Cobertura és una voluntat de construir una trama i una denúncia (apaguin els mòbils i dediquin-se a riure en directe!) a partir d’un grapat de personatges de Vinagre, el programa de gags de televisió que els ha consagrat com a parella còmica. La peça respira fresca en els gags més passats de voltes i perd contacte quan s’entossudeixen a voler ser profunds. Riure’s de la caricatura mirant de tenir wifi a raig ja és suficient per entendre la dependència crònica i estúpida de la tecnologia; no calen escenes de to dramàtic. Volent ser transcendent han posat aigua al vi... nagre.
El públic (sigui fan del programa Vinagre del 3alacarta o no) disfrutarà veient com es construeixen en directe els personatges. en un fregolisme divertit i entretingut. Potser si s’hagués donat més protagonisme al regidor, Marc Serra (que fa d’extra), o si s’hagués ampliat l’equip amb un altre intèrpret de característiques similars a la parella, que donés una volta al seu plantejament metateatral, connectaria millor amb el públic. És inqüestionable la capacitat de muntar una paròdia amb quatre rèpliques, algun equívocs amb jocs de paraules i enquadrar una caricatura amb només tres tics del duet. I també que tots dos han demostrat registres ben diferents més enllà de la comèdia (sovint, amb Oriol Broggi a la direcció). La fórmula de portar el Vinagre de la tele al teatre no acaba de rodar, ben diferent de Quim Masferrer, per exemple, que ha refet el televisiu El foraster amb el Bona gent i que tothom ho viu sense angúnies (tot i que respongui a un teatre menys convencional) a l’escena.