Pujar de l’UCI a planta
L’Institut Català de les Empreses Culturals, dotat amb 63 milions al pressupost del 2020 pendent d’aprovar, reimpulsarà l’ajut a l’audiovisual amb 16 milions
El director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Miquel Curanta, va avançar ahir com destinaran els nous recursos, quan s’aprovin els pressupostos del 2020. Superar la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat, que s’arrossega des del 2017, permet augmentar un 8,5% les partides de l’ICEC i passar dels 47,2 milions (2019) als 63,6 (2020). Seran uns recursos que permetran rearmar bona part de les polítiques culturals, però que no són suficients, insisteix Curanta, i ho il·lustra amb un exemple: si el 2017 les accions per impulsar les empreses culturals estaven a l’UCI, ara han pujat a planta. Però, atenció, aquest 2020 continuaran ingressats a l’hospital, controlant l’evolució del pacient.
Una de les patacades més fortes el 2017 va ser quan la justícia va prohibir la taxa audiovisual, el 2018. Ara no es planteja recuperar aquesta taxa. Apareix, per ara, com a aportació del departament. Aquest 2020 s’aprovaran projectes per un valor de 16 milions d’euros (8 milions per a llargmetratges i els altres 8 per a documental, animació, telefilms o sèries). Són programes que es financen en tres anys. De fet, aquest 2019 servirà per compensar els pagaments pendents en els projectes del 2018 i 2019. L’objectiu de l’ICEC pel 2021 serà com mantenir aquests 16 milions; però s’aspira que pugui créixer si augmenta la dotació pressupostària. També aquest any revisaran el marc audiovisual (que s’ha bandejat arran de la crisi) per detectar possibles noves emergències del sector.
En arts escèniques, es pretén engegar el Pla Integral del Teatre (que ja va avançar aquest diari al gener). L’aportació a arts escèniques millora en 1 milió d’euros respecte del 2019. Es tornaran a renovar contractes pluriennals a companyies (dels 6 milions d’euros que es van donar per al període 2014-17, ara es passarà als 11,1 milions per al 2020-23). Totes les companyies i productores que s’hi han adherit han pogut estabilitzar l’equip i han presentat projectes més ambiciosos. Augmenta el suport a exhibició i en produccions puntuals de muntatges. (fins a 571.000 euros per a les empreses que no puguin aspirar als pluriennals). També s’incrementen les dotacions a reformes per a equipaments escènics de fora de Barcelona. A Barcelona, les reformes ja tenen el suport del Consorci de Rehabilitació de Teatres de Barcelona. En dansa, es desenvolupa el Pla d’Impuls de la Dansa (680.000 euros per a activitats de dansa professional pel 2020) a més de distribuir fins a 1,6 milions per a suports triennals a companyies de dansa. El Pla d’Impuls del Circ (presentat a la tardor) està valorat en 1 milió d’euros: enguany, pugen fins a 200.000 euros el finançament del circ professional) i es destinen 6,27 milions a subvencions pluriennals.
5,6 milions per a música
Al sector musical, el 2020 aportarà 5,6 milions. D’entrada, es recuperarà el calendari i es pagarà les activitats dins de l’any (durant la crisi, els pagaments del 2018 es fien el 2019). Es vol iniciar un pla integral de la música per elaborar un diagnòstic i consensuar línies de suport futures. En aquest apartat, no hi figuren els grans festivals de música de gran format que, habitualment sí que compten amb els crèdit reintegrables. Aquesta oficina, que fa una dècada va destinar 2 milions, aquest 2020 n’avançarà 11,2 (és una línia de crèdit sense interessos que s’ha de retornar el 80% si hi ha hagut pèrdues, o el 100% si s’han complert les expectatives). El sector editorial, també molt industrialitzat, també fa ús d’aquests crèdits. L’ICEC vol donar suport a la creació de còmic en català, que avui és pràcticament inexistent. També es vol recuperar llibreries tancades en municipis, degut a l’increment de lloguer o a la jubilació de l’impulsor.
En arts visuals, es donaran fins a 160.000 euros perquè les galeries puguin finançar activitats culturals complementàries a les exposicions, i també fins a 300.000 euros perquè els galeristes puguin assistir a fires internacionals. Un dels puntals de l’ICEC, on més vol créixer, és en l’art digital. Des del suport dels podcasts en català al fet que, “com a la Royal Shakespeare, els actors interactuïn amb hologrames”, indica Miquel Curanta.
Els sis valors nous que avaluaran
Aquest nou impuls pretén reforçar sis eixos de treball que serviran per avaluar les 45 propostes d’ajudes que concedeix l’ICEC (el 74% de la partida està dirigida a finançar projectes empresarials, sigui a través de subvencions o de crèdits reintegrables):
1) Gènere. Es buscarà la paritat en les propostes. El 2017 es va aplicar en el camp audiovisual. En tres anys s’ha passat del 30% amb participació femenina al 60%.
2) Sostenibilitat. S’ha demanat un informe al CoNCA. De moment ja s’han establert algunes propostes, com ara que les llibreries donin llibres amb bosses de paper (i no de plàstic) o que les editorials utilitzin un tipus de paper menys agressiu per al medi ambient.
3) Desenvolupament de Públics. Es buscarà que cada projecte desenvolupi un pla de públics i posi indicadors per poder-los avaluar. També tindrà en compte l’accessibilitat a tot tipus de públic i la seva difusió i comunicació.
4) Emprenedoria. Es destinen 350.000 euros aquest 2020 per a la creació d’empreses i projectes culturals. Des de l’ICEC se’ls garantirà formació, acompanyament, finançament i subvenció. L’objectiu és que les empreses neixin i es consolidin.
5) Talent emergent. Que els projectes empresarials (de festivals de música, per exemple) tinguin en compte la visibilitat d’artistes que comencen la carrera.
6) Llengua catalana. La majoria de les línies de suport a les empreses culturals ja inclouen aquest requisit, però ara s’incrementarà la bonificació als que facin polítiques específiques per a l’ús del català de manera normalitzada. Per exemple, es donarà major suport a aquelles sales de cinema que volen canviar els seus equipaments (de digital a làser) en funció de les butaques ofertes a cinema doblat o subtitulat en català, o bé a l’elaboració d’empreses emergents (start-ups) en llengua catalana, que es difonguin per les xarxes socials i els mitjans digitals.