Els trànsits de la vida

Devia ser premonitori que a una artista marcada per les A a les inicials del seu nom i primer cognom un país que comença per la mateixa lletra l’hagi marcat tant. Anna Agustí Hontangas (Pals, 1968) explica que des del seu primer viatge a l’Àfrica tot va canviar. L’impacte que li va produir la va atrapar fins al punt que no ha deixat d’anar-hi (el Marroc, Gàmbia, Etiòpia, Cap Verd...), té dues filles adoptades d’aquell continent i, artísticament, tot va fer un tomb.

Si fins aleshores la seva obra girava al voltant del seu paisatge més proper, l’Empordà, marcat per aquelles barques que contemplava des de ben petita, a partir d’un moment la figura humana va prendre més presència i els colors primaris d’aquelles contrades prenien protagonisme. “Quan vas a l’Àfrica la gent, l’alegria, el soroll i el moviment et marquen molt i això ho trasllado a les pintures, on acabo fusionant el meu paisatge amb el seu fins a trobar un punt comú del que jo anomeno trànsit: aquell lloc universal definit per les migracions, viatges que la humanitat no ha parat de fer des que els primers ancestres provinents de les valls d’Etiòpia van decidir moure’s.”

Amb l’exposició titulada Moments trobats, que avui s’inaugura a la Fundació Valvi de Girona (19.30 h), Anna Agustí proposa un viatge a aquest univers particular, marcat i vinculat pel continent africà, on el protagonista no és només el paisatge, sinó també els rostres, exòtics i misteriosos alhora, el mar i els nens. L’exposició és alhora una metàfora “del procés vital que va del naixement, la vida i la mort”, com remarca.

Les obres majoritàriament són pintures sobre suport de fusta, on l’artista desenvolupa un complex dialecte entre els elements pintats i els elements afegits per mitjà del collage “en una lluita cos a cos amb l’obra, rascant-hi, traient-hi, enganxant-hi, superposant-hi... fins que la mateixa obra ja no demana res més i es dona per vençuda”, com descriu Catalina Aurich (Giart) al catàleg.

Tots són quadres recents, la majoria inèdits, que formen una sèrie d’obres realitzades entre el 2019 i aquest any que tot just acaba de començar. Com es podrà veure, a banda de les peces sobre el canvi climàtic, la lluminositat dels colors que impregnen les pintures (realitzats a partir de pigments que ella mateixa compra en els seus viatges) transmet energia, força i alegria. “Sempre hi ha un punt d’esperança a les pintures perquè és l’Àfrica que he conegut.” Ho diu A.A. sobre À.