“Per poder somniar”

“Què faríem amb un 2%?”, pregunta obligada: ahir a la tarda en la concentració d’Actua Cultura 2%. La pallassa Pepa Plana ho té clar: “Només començar a somniar què podria ser.” Perquè tothom tenia clar que la xifra del 2% (demanada sovint pels mateixos partits en programes culturals que després formarien govern a la Generalitat) és insuficient. De fet, en la firma, mentre el gruix dels que aguantaven el cartell del 2% a les escales de la plaça del Rei clamava “2%”, de coixí s’intuïa un “com a mínim!”. La campanya d’Actua Cultura està fent reflexionar el govern. S’ha posat en marxa una comissió entre membres dels departaments d’Economia i de Cultura, en què representants de la plataforma també hi seran presents, per anar apujant la partida en cultura del 2021 al 2027. Ahir, Isabel Vidal, portaveu d’Actua Cultura i presidenta d’Adetca, deia orgullosa a l’ACN: “No hi ha faltat ningú: estàvem representats el 98%del sector català de la cultura.” Montserrat Bou, representant del sector audiovisual i directora general de Proa, (Projectes Audiovisuals Federats) referma a aquest diari: “Estem posant les bases del futur; és el primer cop que tots els sectors de la cultura aconseguim unir-nos.”

Si Àlex Casanovas, president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (Aadpc) citava Santiago Rusiñol, just abans de la foto, que el 1929 valorava un país per la potència de la seva cultura, el director de teatre Oriol Broggi hi coincideix: “Un país que no dona suport a la cultura, no funciona.”

Eulàlia Robera, directora de La Sala de Sabadell i del festival El Més Petit de Tots (per a canalla de 0 a 5 anys) creu que un increment ha de servir per ampliar les activitats dels públics; pagar en condicions les companyies, i treure pressió als equips que treballen al límit per mantenir els projectes. També Anna Valls, directora del MAE: “Cal augmentar els fons patrimonials dels museus i de les biblioteques i també irradiar amb activitats per a nous públics arreu (biblioteques, museus i arts escèniques). L’actor i director Mario Gas entén que calen més injeccions econòmiques en tots els sectors i que aquest 2% “és el mínim.”

L’acció va ser tan ràpida que es van fer la foto dos cops. I hi va haver gent diferent. Vidal celebrava que hi hagués la plana major del sector cultural, tant públic com privat. L’opció inicial era oferir als convocats la possibilitat d’ensenyar el rètol del 2% o, a l’altra banda, la targeta vermella de grans dimensions. La gent del sector és possibilista perquè cap (revisant la foto, només un parell!) va optar pel símil futbolístic. Les escales del Museu d’Història de Barcelona, que van resultar mediàtiques per aquell Pacte del Tinell del primer tripartit del 2003, ara s’han tenyit a favor de la cultura. La campanya és constructiva, a diferència de la del 21% de l’IVA, que es va concentrar a la plaça Urquinaona el 2013. I que va espantar el públic, en comptes de sumar-lo a la demanda contra l’operació del ministre Montoro i de Rajoy.

Per assolir el primer objectiu, la plataforma es convoca per anar realitzant activitats de visualització durant tot l’any i per tot el territori. Joan Sala, representant de la plataforma del sector del llibre, editor de Comanegra i exdirector de la Setmana del Llibre en català, entén que és prioritari fer arribar a l’administració quines són les necessitats de la cultura. Montserrat Bou no vol dir a què es destinarà aquest increment: “No en parlarem sense tenir els diners. Hi ha piles de plans estratègics a desenterrar dels calaixos que van quedant obsolets, sense ni tant sols, poder-los activar.” El somni, doncs, és a l’abast.