Txenia canta sobre les pors en el seu primer disc, ‘Prisoner. Volume I’

“Totes les cançons expres­sen pors que sen­tim les per­so­nes en dife­rents àmbits i moments de la nos­tra vida”, explica Txe­nia sobre els qua­tre temes inclo­sos en el seu pri­mer disc, un EP de qua­tre cançons titu­lat jus­ta­ment per això Pri­so­ner. Volume I. El disc ha estat edi­tat per Sha­va­sana Records , un nou segell diri­git per Sergi Pérez Berk , pro­duc­tor i músic que ha tre­ba­llat amb La Unión i OBK, entre molts altres artis­tes.

El debut de Txe­nia ha sor­tit en plena alerta sanitària, però aquesta jove can­tant i com­po­si­tora de Ribes de Fre­ser remarca que no es titula Pri­so­ner per la situ­ació actual, tot i que també con­clou que aques­tes qua­tre cançons poden ser “una bona banda sonora per al con­fi­na­ment”. Txe­nia ha bate­jat el seu propi estil com deep synth pop; deep (pro­fund) perquè la seva veu s’endinsa en alguns abis­mes emo­ci­o­nals, però no és synth pel fet que la seva música sigui electrònica en el sen­tit estricte: “Tots els sons que hi ha en el disc volen dir alguna cosa. A la cançó Was­ted, per exem­ple, el que sona no és un bombo, sinó un cor. Sem­pre intento reflec­tir estats d’ànim i crear atmos­fe­res.” I això ho fa Txe­nia amb apa­rells electrònics, però també amb gui­tar­res i bate­ries, i amb tots els recur­sos sonors que li per­me­tin cons­truir les seves cançons, fent un sòlid equip a l’estudi amb Xeco de Paula, el seu pri­mer aliat, i Sergi Pérez Berk. Tots tres han com­par­tit la pro­ducció.

“Tinc noci­ons de piano però soc força auto­di­dacta en el món de la música, i tota la vida he com­post cançons i he escrit lle­tres, però fins ara no les havia ense­nyat a ningú, fins que vaig enten­dre que això era el em feia vibrar”, explica Txènia, Xènia Gra­ba­losa en el regis­tre civil, que té for­mació i tre­ba­lla en el món de la comu­ni­cació.

Tor­nant al seu disc, les cançons expres­sen pors, però “també poden ser posi­ti­ves i fins i tot iròniques”. Tic Toc, el pri­mer sin­gle i vide­o­clip –rea­lit­zat per Broda Stu­dio a la vall de Ribes– parla sobre “les pròpies pors que et tan­quen i no et dei­xen veure més enllà”; Waltz of myself, de “la violència de gènere i una dona atra­pada en una relació”; Bur­ning ens mos­tra “pre­sos d’un sis­tema que no ens deixa res­pi­rar, en un món que es crema”, i a Was­ted és el temps el que ens té empre­so­nats, con­cre­ta­ment “el temps per­dut que dedi­quem a coses equi­vo­ca­des”. Si aquest Pri­so­ner. Volume I es cen­tra en les pors, la segona part, pre­vista per al setem­bre, serà “el desen­llaç: com sor­tir-se’n, de les pors”.