“La idea és fer un festival híbrid, majoritàriament presencial”

Sí, soc optimista per naturalesa. Encara que la situació és força complicada, crec que anirà millorant. Les mesures que s’han pres poden ser efectives i la gent es comporta amb responsabilitat. El més important de tot és que no hi hagi víctimes ni contagis. Però crec que podrem fer un festival especial, diferent, amb alguns condicionants, però bastant el que espera la gent del Festival de Sitges.

Aquests mesos hem treballat amb molts escenaris i opcions. Quan la cosa estava pitjor fins i tot vam estudiar la possibilitat de fer el festival en línia. La situació encara és greu, però afortunadament no sembla que ho sigui per molt més temps. Aquestes opcions continuen obertes, perquè la situació és inestable, però la idea és un festival híbrid, majoritàriament presencial, amb un aforament reduït al 50%. Ja veurem com evoluciona i quines són les directrius de les autoritats sanitàries i governamentals quan arribi el moment. Els festivals es preparen amb molta antelació. La situació podria canviar el 20 de setembre, per exemple, però comencem el 8 d’octubre i no tindríem temps de reacció. El tancament de pressupost, de model de festival i de programació, es fa en un moment determinat. Si hi ha canvis després, potser no pots reaccionar, no ho pots canviar constantment.

En aquest moment considerem que portar convidats internacionals és molt complicat. Els viatges estan limitats i ho estaran durant un temps, encara que s’obrin les fronteres, i hi ha territoris en aquests moments molt afectats, com els Estats Units. I no és que hagi d’estar solucionat en l’època del festival, per a nosaltres ha d’estar solucionat molt abans, no es pot resoldre en una setmana. De moment no comptem amb convidats internacionals, encara que tenim la porta oberta a qualsevol novetat. De catalans i espanyols sí que n’hi haurà, sempre que vulguin viatjar a Sitges. Tenim pel·lícules espanyoles i catalanes en negociació i confirmades. La collita de cinema de gènere no està gens malament, tindrem un grapat de títols molt interessants, i hi haurà moltes estrenes europees i mundials perquè hi ha menys festivals, i serem dels primers de la rentrée, després de Venècia, que espero que faci alguna cosa, i Sant Sebastià.

Mantindrem totes les seccions, però amb un nombre més baix de pel·lícules. Aproximadament seran 120 o 125 pel·lícules, unes 50 menys. L’any passat van ser 172. Si l’aforament és del 50%, repetirem més les pel·lícules, sobretot les que tinguin més demanda, de la secció oficial, que tindrà aproximadament 22 pel·lícules. No tindrem més espai, no hi haurà cap sala de cinema nova. Estem molt al corrent del que passa al mercat. Hi ha un col·lapse important perquè s’han suspès festivals importants com Canes o South by Southwest [Austin, EUA], hi ha una mica de confusió en el mercat internacional, però sí que tenim una quantitat considerable de pel·lícules confirmades i gestionades. De títols n’hi ha, tot i que tot és més complicat. Però jo personalment ja noto una certa canalització del tema, ja ens movem clarament cap a algun lloc.

Estem parlant amb una plataforma professional que treballa amb altres festivals per fer una sala virtual amb horaris, com si fos realment una sala de cinema. Serà sempre complementari. Si molt públic té problemes per veure una pel·lícula, o hi ha espectadors que no volen anar fins a Sitges, els donarem una oportunitat per veure certs títols. És un complement molt necessari per fer el festival més fàcil en aquesta situació de certa anormalitat, però depèn de si dona permís la distribuïdora, no crec que les 120 tinguin projecció en línia.

Internet és una opció cada vegada més interessant per als festivals. En aquests moments s’ha implantat per necessitat. Jo aplaudeixo la feina del D’A Film Festival i del DocsBarcelona, han reaccionat molt ràpidament i han fet una gestió estupenda de la situació de crisi. Jo crec que l’opció d’internet es quedarà als festivals, fa temps que s’hi hauria d’haver quedat, d’una manera o una altra. Però una cosa és això i una altra substituir la presencialitat. Per mi això no passarà, un festival és un punt de trobada. És important, i més en un festival com el de Sitges, la interacció dels directors i actors amb el públic, i això crec que és l’ànima del festival.

En alguns moments ha semblat una pel·lícula de Louis de Funès, he vist molta gent tan histèrica com ell. No diré qui, però Louis de Funès feia gràcia i aquestes persones no en fan. En general, s’ha dit sovint, recordava Contagio, de Steven Soderbergh: va ser premonitòria en el tema de la pandèmia. Afortunadament la del coronavirus no ha estat tan greu. Però ja avança temes com les fake news, el paper de les xarxes socials... Ens han vingut moltes pel·lícules al cap: 28 días después, Soy leyenda... Hi ha coincidències en punts determinats, no en tot, no hem tingut zombis, afortunadament. Hem vist imatges de ciutats sense ningú que recorden 28 días después, Abre los ojos... És el mateix que va passar el 2001 amb les torres bessones, unes imatges de catàstrofe i destrucció que vam veure als telenotícies en prime time. Això està passant ara mateix. Se’n parlava molt i finalment ha passat. Espero que altres coses de què se’n parla molt no passin. És important tenir una consciència que som molt vulnerables i que estem jugant amb foc amb moltes qüestions, no només la pandèmia: el canvi climàtic, la guerra nuclear... Hem de vigilar, perquè parlem de pel·lícules de ficció, però són coses que poden acabar passant. Una invasió extraterrestre potser no la podrem evitar, però hi ha coses que sí. Tots els governs podrien haver gestionat la pandèmia amb una mica més de previsió, humilitat i cohesió.