Una tardor atapeïda amb 26 festivals de cinema
Sis certàmens catalans afectats per la pandèmia opten per posposar l’edició a unes dates que habitualment tenen molta oferta
Algunes mostres estan en perill de desaparèixer pel daltabaix
“És un sotrac molt gran, molts festivals de cinema i iniciatives culturals no podran sobreviure”, adverteix Marta Lladó, gerent de Catalunya Film Festivals (CFF), associació fundada el 2005. I denuncia que “a Catalunya i Espanya no hi ha una aposta clara per la cultura com en altres països”. CFF ha elaborat un estudi sobre l’afectació de la crisi del coronavirus als seus associats, que el 2019 van sumar la gens menyspreable xifra de 580.000 espectadors a Catalunya. “El nostre públic s’incrementa any rere any mentre les sales de cinema continuen buides”, diu la gerent. “Dels 48 festivals que aplega la nostra associació –explica Marta Lladó–, abans de la Covid-19 només se’n van poder fer dos: l’Americana i l’Animac. Després hi va haver tres cancel·lacions, la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida, el Non Stop i el Clam de Navarcles, Sallent i Manresa.”
Els altres han optat per dues solucions diferents: “Hi ha hagut quatre festivals que, molt hàbilment, es van convertir en un temps rècord en un format en línia: el Mecal, el D’A, el DocsBarcelona i la Mostra de Films de Dones. D’altres festivals es van posposar per a la tardor, ara tenim 26 festivals programats.” En aquests moments se celebra el Bcn Film Fest, que no forma part de l’associació. Dos dels associats de CFF se celebraran a l’estiu: el Festival Nits de Cinema Oriental de Vic (del 23 al 26 de juliol) i el Cerdanya Film Festival, de l’1 al 9 d’agost.“La tardor ja de per sí és una època forta, amb festivals molt diversos –comenta Marta Lladó–. És quan hi ha més consum cinematogràfic. Coincidiran els que ja estaven previstos amb els sis que s’han posposat.”
Per afrontar les circumstàncies adverses de la pandèmia, els festivals han topat amb un problema, segons Marta Lladó: “El tema que més urgeix són els protocols. A hores d’ara no se sap quines seran les normes obligatòries per celebrar un festival de cinema, l’administració pública no les ha publicat. Del sobrecost que suposin aquestes normes depèn la viabilitat dels festivals.” És per això que el CFF ha pres la iniciativa d’impulsar un protocol, en col·laboració amb Protecció Civil de la Generalitat. “Al final hem decidit fer nosaltres el protocol, davant la falta de resposta de l’administració a la demanda, perquè no pot ser que 26 festivals estiguin en espera.” Marta Lladó diu que el problema està en vies de solució: “La trobada l’hem tingut avui [aquest divendres] i ens han comunicat que la setmana vinent publicaran els marcs d’actuació de temes culturals. Això ens donarà peu a poder fer els festivals.”
En perill
Marta Lladó adverteix que “alguns festivals estan en perill perquè una part important dels ingressos ve de la taquilla, i a més es perden molts patrocinadors per la crisi; per això s’ha demanat ajuda i flexibilitat en les normatives a les administracions públiques”. CFF va calcular que es perdran el 25% de llocs de treball, però “la xifra definitiva se sabrà quan es publiquin els protocols i se sàpiga quins festivals són viables”. Reivindica la importància dels festivals de cinema per al país: “Catalunya té una singularitat en els festivals de cinema. Hem promogut des d’aquí la creació de moltes coordinadores de festivals de cinema per tot l’Estat i hem engegat una federació estatal. A Catalunya no hi ha un gran festival, sinó que el gran festival és la diversitat de petits festivals. Sitges també forma part de la coordinadora, tot i que és el festival més gran. Hi ha una gran coordinació.”