En el llibre «Cooperativistes, anarquistes i capellans al Priorat (1910-1923)» l'autor fa un estudi inèdit d'un període que és clau
Cooperativistes, anarquistes i capellans (1910-1923) és un treball inèdit que ha estat guardonat en la darrera edició dels Jocs Florals de Torroja del Priorat, amb el premi Jaume Ardèvol i Cabrer.
L'autor de Marçà, Pere Audí, descriu un període que encara ningú havia estudiat i que és clau per entendre posteriors actuacions que florien a l'inici de la Guerra Civil. Al llarg de les 560 pàgines del llibre Audí desgrana minuciosament la manera de viure, pensar, les possibilitats d'actuació respecte de les diverses situacions que es van succeint i també les reaccions i sentiments dels que van viure aquella època. El volum, coeditat per l'Arxiu Comarcal del Priorat i el Centre Cultural i Recreatiu La Unió de Torroja, s'inicia amb una introducció a la comarca del Priorat als inicis del segle XX; l'emigració produïda per la fil·loxera, les comunicacions, la portada d'aigua als pobles, l'electricitat..., i s'estructura en tres eixos entorn dels quals gira la publicació: els cooperativistes, anarquistes i gent alternativa, i acaba amb l'Església, i que reflecteixen com es vivia en una comarca interior, eminentment agrícola, el primer terç del segle XX.
En el primer apartat, que fa referència als cooperativistes, l'autor explica la reacció de les classes populars en unir-se per tal de fer front al caciquisme i poder mantenir-se amb un jornal molt just. És també quan s'explica la creació de les primeres cooperatives de consum, pal de paller de la classe obrera i camperola.
En el segon apartat, en què es parla dels anarquistes i gent alternativa, es mostra el naixement de l'anarquisme al Priorat, les vagues, el moviment obrer i l'anticlericalisme.
I en el tercer i darrer apartat, el que tracta dels capellans i gent d'ordre, l'autor explica les reaccions dels sectors dominants, els grans propietaris, en un bon nombre tradicionalistes, i l'Església, contrària a noves idees que s'anaven introduint i que feien minvar la seva influència.