Vilauba, inesgotable

El jaciment de la vil·la romana de Vilauba, que comprèn des del segle II aC fins al VIII de la nostra era, no para de donar alegries als arqueòlegs. En la campanya d’excavacions d’aquest any, que acaba de finalitzar, s’han desenterrat un gran nombre de materials que, tot i estar pendents d’un estudi a fons, ja permeten saber molt més sobre la vida a l’època tardoromana i visigòtica (del segle IV al VI) en aquest complex rural. Excavant a l’interior d’un pou descobert estius enrere, situat en un pati, hi han trobat des de ceràmica fins a pinyols de diferents fruits, passant per fragments de fustes (d’una roda de carro, d’una pala de forner, d’una mà de morter, una pinta sencera...), una sabata de cuir pràcticament completa, cagallons de bestiar... Pere Castanyer i Quim Tremoleda, els directors de la recerca, estan convençuts que els materials que van anar-hi a parar són un valuós punt de partida per a estudis especialitzats.

Fora de la zona edificada de la vil·la, en un cràter d’uns 20 metres de diàmetre que devien obrir al segle II de la nostra era per obtenir-ne argila (destinada probablement a unes obres de reforma dels edificis), hi han localitzat centenars de fragments d’ossos de bòvids. Els científics ho interpreten com la confirmació que Vilauba era una explotació ramadera potent, probablement subministradora de carn a les grans urbs de més a la vora, com eren Empòrion i Gerunda. També hi han extret moltes restes ceràmiques (plats i gots, alguns amb la inscripció del nom dels seus propietaris) i metàl·liques.

Les excavacions d’aquesta campanya (la 43a consecutiva) van començar al març i, després de l’aturada obligada per la pandèmia, s’han desenvolupat en el darrer mes, a càrrec de tres equips d’arqueòlegs, centrats respectivament en el pou, el cràter i el processament de materials (una feina que es duia a terme al jaciment de la Draga, a Banyoles).

Els resultats es van presentar ahir, en una visita a la quan van assistir, entre altres, els alcaldes de Camós, Porqueres i Banyoles i la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals, que són les institucions copropietàries del recinte.