Un projecte de país

Josep Amat no es pot definir com un artista impressionista, però sí que ha incorporat en el seu llenguatge plàstic el diàleg amb aquest moviment pictòric. Hi ha quatre conceptes clau que marquen aquestes converses i que ens poden guiar en la lectura de les obres. Tres tenen a veure directament amb el fet pictòric en general i l’impressionisme en particular: la llum, l’atmosfera i l’instant. La mostra dedica les sales 1, 2 i 3 a cada un d’ells, respectivament. El quart concepte, el taller al carrer, serà una constant en l’obra d’Amat i es posa de relleu en les sales 4 i 5. Quan participem del diàleg, també cal tenir en compte que el fet de remarcar un concepte, no exclou la presència de la resta, ja que la pintura sempre resta oberta a la mirada.Tot i que a la visita virtual es proposa un recorregut, el discurs estètic està construït de manera que permet explorar lliurement l’exposició sense necessitat de seguir un itinerari establert. Segons Giró, llegir el món a través de la pintura explorant la màgia de la llum és una de les maneres de gaudir de l’art. L’impressionisme uneix l’anàlisi de la visió i a de la llum al servei de la sensibilitat per interpretar la forma. Les quatre peces d’aquesta sala parteixen d’indrets propers a la biografia vivencial dels artistes que les han realitzat i han estat escollides per despertar la curiositat de l’espectador en la lectura de les seves interrelacions. Si en la plasmació de la llum, la seva incidència és determinant i el colors no són immutables, en la lectura de les obres passa el mateix quan conversen.La proposta és el diàleg entre La casa de l’artista a Sant Feliu d’Amat i A la vora del Marne de Lebasque, i entre El Prat de Llobregat d’Amat i Clar de sol de Bonnard. Els colors no es perceben sols sinó per relacions de proximitat, destaca Pilar Giró. En aquest sentit, els artistes impressionistes tracten de representar l’atmosfera: les relacions entre la llum, l’espai i el temps. Durant el darrer terç del segle xix, el discurs pictòric comença a experimentar un canvi que no s’havia donat des del Renaixement. Paríis es converteix en la capital mundial de la pintura, fins a la segona Guerra Mundial.Quan Josep Amat, el 1933, vista París, el va impressionar molt i pintà intensament. En aquella estada va visitar repetidament el Louvre i el Jeu de Paume, on hi havia exposats Sisley, Pissarro, Guillaumin o Bonnard.Els diàlegs d’aquesta sala són entre La inundació de Port-Marly de Sisley i Rambla de Sant Feliu d’Amat, i entre El pont de l’Arquebisbat i l’absis de Notre-Dame de Guillaumin i Pont Saint Michel d’Amat.Un mateix paisatge pot ser objecte de múltiples representacions, el tema és només una excusa per l’anàlisi de la llum i el repte d’atrapar l’instant, explica la comissària. D’aquí les aparences successives que fan inesgotable un indret, ja sigui un carrer, un edifici, un passeig... La pintura evitava fer fonedís el moment alhora que aconseguia jugar amb la il·lusió òptica per provocar la sensació de moviment. Les ombres dels objectes es representen abandonant la tonalitat fosca i reduint els espais acolorits amb tonalitats complementàries, utilitzant, per exemple, llums grogues i ombres violetes.Els diàlegs que proposats són, d’una banda, entre El carrer Clignancourt, París, el 14 de juliol de Loiseau, El casino de La Constància i Taules al Passeig d’Amat, i, de l’altra, entre Camí de Versalles, Louveciennes. Sol d’hivern i neu de Pissarro.La pintura a plein air, realitzada a l’aire lliure, explica Giró, té els seus antecedents a l’escola de Barbizon. L’artista treballa directament al lloc on pinta i no pas al taller. En un principi, el que cercava l’artista era el contacte directe amb la natura. En el cas d’Amat, la majoria de les seves obres estan realitzades en un entorn urbà, però si quelcom el caracteritza és el fet que a ell l’apassionava traslladar el seu taller al carrer, sempre pintant a l’aire lliure. El seu estudi era allà on plantava el cavallet perquè havia trobat l’excusa, el tema, per gaudir del color. Els paisatges urbans de Josep Amat, ja siguin dedicats als carrers de París, els de Barcelona o els de Sant Feliu, precisament tenen l’encant del com, la màgia de l’on i la il·lusió que ha prolongat el qui. Els diàlegs d’aquesta sala són entre El mercat del peix, Marsella de Dufy i Mercat d’Amat, i entre El carrer Jouvenet a Rouen de Gauguin i La Criolla d’Amat.Amat, quan arribà a Sant Feliu de Guíxols el 1933, ho va fer cercant la bellesa de la llum i del paisatge de la que li havia parlat el seu amic Pau Verrié. A més, hi trobà a Isabel Girbau, amb qui es casarà i, d’aquesta manera, la seva geografia humana es dibuixarà entre Barcelona i Sant Feliu. El vincle amb París quedarà en els efluvis impressionistes que definiran part de la seva pintura. Segurament el mar i els arbres del Passeig de Sant Feliu, una natura urbana, li van proporcionar el tema perfecte per aplicar les pinzellades soltes en les que poder aplicar colors purs agrupats, que a distància espurnegen en l’ull de qui les contempla. Els diàlegs entre Escena de platja de Potthast i Balandres d’Amat i Port de Cassis amb dues tartanes de Camoin i Port de Sant Feliu I d’Amat, potser ens conviden a mirar allò que ja hi era però que potser no havíem vist.