Mirada urbana
La segona edició de la Biennal de Pensament Ciutat Oberta, a l’octubre, tindrà més de cent participants
L’Ajuntament de Barcelona i l’Institut de Cultura planten cara a la situació anòmala, incerta i fràgil que vivim i presenten la segona edició de Ciutat Oberta, Biennal de Pensament, que tindrà lloc a diferents espais de Barcelona del 13 al 18 d’octubre.
Ahir ho va fer públic el tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Joan Subirats, acompanyat dels membres de consell assessor de l’edició d’enguany de la Biennal: Judit Carrera, directora del CCCB, l’arquitecte Josep Ferrando, el professor de filosofia Daniel Gamper, el dissenyador Adrià Garcia Mateu, l’arquitecta i cantautora Núria Moliner, la periodista Marta Peirano i el professor de filosofia César Rendueles.
Tres eixos, amb mirada urbana, tres reptes de futur, marcaran els debats i activitats de Ciutat Oberta: la tecnologia, l’urbanisme i les ciutats i la democràcia. I per parlar-ne han convidat més de cent ponents que analitzaran des dels seus respectius àmbits les transformacions del canvi d’època, posaran en comú projectes d’innovació i aportaran la seva visió sobre els grans reptes de la societat actual.
“En la primera edició hi va haver la presència de 20.000 persones i 45.000 usuaris van accedir posteriorment al contingut enregistrat; per tant, és una participació dinàmica i oberta, horitzontal”, va comentar Subirats. Si bé aquest any, per la crisi sanitària, “ha calgut readaptar espais i actes, com hem fet amb el Grec i la Mercè”.
Les xerrades i els debats tindran lloc en espais públics de la ciutat, com ara la plaça Joan Coromines, el CCCB, la Model, Fabra i Coats, els jardins d’Agustí Centelles, els jardins de Pla i Armengol i Can Ricart. “Totes les activitats seran de caràcter presencial, a l’aire lliure, atenent a les ocupacions que marqui la situació sanitària, d’entre 400 i 800 persones; per tant, seran espais perimetrats i respectant la resta de mesures”, hi va afegir Subirats. Betevé, com ha fet amb el Grec, retransmetrà en directe alguns actes perquè, a més, la Biennal coincidirà amb el festival Barcelona Poesia i hi haurà un cert transvasament de fluïts intel·lectuals i culturals.
Fins d’aquí a algunes setmanes no es podrà fer públic “el programa definitiu, amb dates i horaris dels actes, tots gratuïts, perquè es pugui reservar seient”, va comentar Subirats, abans de dir el pressupost: “700.000 euros, com l’edició anterior.”
“En l’acte inaugural, Enric Casasses farà una proclama de futur”, va anunciar Carrera, abans de desgranar alguns dels conceptes sobre els quals es debatrà: “Emergència climàtica, clima de por, incertesa d’una societat dominada pels algoritmes científics, llibertat, postcolonialisme, la celebració de la presencialitat, de la pluralitat, de la conversa coral...”
Reptes de futur
A més de la crisi sanitària, social i econòmica dels darrers mesos, en els últims anys s’ha produït una revolució digital imparable, l’economia s’ha globalitzat i la ciència no ha deixat de progressar. Per tot plegat es pregunten com serà el futur en aquestes circumstàncies i sota amenaces com la climàtica, que encara ha fet més evident la Covid-19. Calen projectes de futur realistes i sostenibles, i és el que es vol oferir a la Biennal.
Moliner va donar una dada rellevant: “El 55% de la població mundial viu en àrees urbanes, i això continuarà creixent.” I Ferrando va posar cognom a la ciutat sobre la qual es debatrà cadascun dels set dies: “La ciutat inclusiva, l’habitable, la de futur, la saludable, la rural, la resilient i la glocal.”
Alguns dels convidats ja confirmats, amb disciplines molt variades, són escriptores com ara Margaret Atwood, Irene Solà i Marta Marín-Dòmine, la coreògrafa i ballarina Núria Guiu, l’artista Alicia Kopf, els cienastes Isaki Lacuesta i Carla Simón, el sociòleg Mike Davis, els filòsofs Marina Garcés i Bruno Latour, l’antropòloga Yayo Herrero, a més d’arquitectes, urbanistes, geògrafs, científics, epidemiòlegs...