Cinema sense estrelles
La nova pel·lícula d’Allen obre demà un Festival de Sant Sebastià amb films de Vinterberg, Ozon i Kawase, però pocs convidats estrangers
Tretze títols a competició oficial, quan els grans festivals no solen baixar mai de 16, i molt pocs convidats estrangers no sembla poca cosa en aquest 2020 tan atípic que vivim. Venint d’on venim, amb el confinament encara en la ment de tots i la pandèmia del coronavirus activa i amenaçant, ja és en si un èxit el fet que un gran festival se celebri de manera presencial (adjectiu que ha guanyat espai en el nostre vocabulari).
Després de l’estrepitosa caiguda de la 73a edició de Canes, Venècia va aconseguir celebrar una versió presencial i reduïda de la Mostra, i demà comença un Festival de Sant Sebastià que li segueix els passos: programació amb menys títols que altres edicions, estrictes mesures de seguretat i escassa presència de convidats estrangers. Amb l’excepció honrosa de Viggo Mortensen (que viu, recordem-ho, a Madrid), les estrelles del cinema nord-americà seran les grans absents, com ja va passar al Lido. L’intèrpret d’Àragorn a El senyor dels anells rebrà el premi honorífic Donostia i presentarà, fora de concurs, el film que ha dirigit i protagonitzat, Falling.
Woody Allen és el primer que trobarem a faltar en aquesta edició. Hauria vingut encantat, sens dubte. Ho va fer l’estiu passat per rodar la seva nova pel·lícula, Rifkin’s Festival, que s’ambienta justament en el Festival de Sant Sebastià i inaugura demà aquesta edició. El cineasta entrarà de manera virtual des de Nova York a la roda de premsa que faran alguns dels actors a Sant Sebastià.
Ozon, Kawase...
Tot i que la llista de títols és curta, uns quants cineastes de renom participen en el festival. El francès François Ozon, Petxina d’Or el 2012 per En la casa, aspira aquest any al màxim guardó per Verano del 85, que narra la relació entre dos nois de 16 i 18 anys. La japonesa Naomi Kawase, cineasta premiada a Canes i Locarno, competeix en la secció oficial amb Asa ga kuru (True mothers), al voltant de l’adopció. Thomas Vinterberg, doblement premiat a Canes per Celebración i La caza, presenta a Donostia Druk (Another round), amb el protagonisme de quatre professors de secundària que decideixen fer les classes sota els efectes de l’alcohol. L’argentí Pablo Agüero presenta a concurs la producció basca ambientada a Euskadi el 1609 Akelarre. El cineasta anglès Julian Temple serà a la secció oficial amb el documental musical Crock of gold, sobre el líder del grup irlandès The Pogues Shane MacGowan. La secció competitiva inclou també, entre d’altres, el madrileny Antonio Méndez Esparza, amb el seu documental rodat als EUA Sala de juzgado 3H; la cineasta georgiana Dea Kulumbegashvili (Dasatskisi / Beginning); el lituà Šarunas Bartas (Sutemose / En la oscuridad), ambientada el 1948 a Lituània; l’argentí Eduardo Crespo (Nosotros nunca moriremos)... Fernando Trueba clausura el festival amb El olvido que seremos, film que adapta la novel·la del colombià Héctor Abad Faciolince.
Aposta per les sèries
Un jurat presidit per Luca Guadagnino (Call me by your name) decidirà el palmarès d’aquest any. El cineasta italià presentarà la seva nova sèrie, We are who we are. Sant Sebastià se situa a favor de les sèries en el debat que hi ha sobre aquest tema en els grans festivals. A més de la proposta de Guadagnino, Donostia inclourà fora de concurs, entre d’altres, la sèrie d’HBO Patria, adaptació del llibre de Fernando Aramburu, i Antidisturbios, de Rodrigo Sorogoyen.