Un inici triomfant

La primera escena de Dasatskisi (Beginning / Començament) avança un dels temes, la intolerància, i la radical aposta formal de l’opera prima de Dea Kulumbegashvili: un llarg pla fix, sense cap moviment de càmera, en què veiem com s’omple a poc a poc una església de testimonis de Jehovà d’un poble remot de Geòrgia, comença el sermó del seu líder i, quan menys ho esperes, cau un còctel Molotov. La irrupció de la jove cineasta georgiana, formada als Estats Units, va suposar un impacte semblant en el festival de Sant Sebastià, i ahir es va convertir en la gran guanyadora d’aquesta edició marcada pel coronavirus, però en què hem vist un bon grapat de bons films.

Beginning s’ha endut la Petxina d’Or, els premis a la millor direcció i guió (el segon compartit per la directora i Rati Oneli) i el de millor actriu, per a Ia Sukhitashvili. El seu treball és extraordinari, en el paper de la dona del líder religiós, víctima indirecta de la intolerància, però també d’una societat i un matrimoni profundament masclistes. La cineasta va explicar a la presentació que era totalment intencionat posar com a protagonista un personatge que al cinema acostuma a ser secundari, la “parella de”.

Havia sonat com a favorita, almenys entre la premsa, la darrera pel·lícula del danès Thomas Vinterberg, Drunk / Another round (Una altra ronda). Finalment es va atorgar el premi al millor actor als quatre protagoistes, Mads Mikkelsen, Thomas Bo Larsen, Magnus Millang i Lars Ranthe, pels seus papers d’amics i professors de secundària que decideixen beure alcohol quan fan classe per millorar les seves vides.

Sens dubte ha pesat en el veredicte el tarannà inconformista del president del jurat oficial, Luca Guadagnino. Drunk és formalment i d’estructura més convencional. Beginning, en canvi, s’estructura en quinze o vint plans fixos, gairebé sense moviment de càmera, dins dels quals actuen els actors en una història tràgica i commovedora.

El premi del jurat ha estat per a Crock of gold: a few rounds with Shane MacGowan (Vaixella d’or: unes poques rondes amb Shane MacGowan), del britànic Julien Temple. Un premi merescudíssim per a aquest documental produït per Johnny Depp. Fa justícia al carisma del líder de The Pogues amb un desplegament de tota mena de recursos cinematogràfics. Els premis oficials es van completar amb el de millor fotografia per a Nakuko wa ineega (Hi algun nen ploraner per aquí?), del japonès Takuma Sato.

Ja ho hem comentat al llarg de les cròniques del festival i no està de més repetir-ho. Les condicions de la celebració del festival han estat dures, amb les xifres diàries d’infectats i víctimes mortals del coronavirus molt altes a tot l’Estat i regulars a Euskadi (598 casos detectats el segon dia de festival, que abans-d’ahir van baixar a 398). La resposta de l’organització del certamen, dirigit per José Luis Rebordinos, ha estat contundent i exemplar: han aplicat estrictes mesures de prevenció sanitària, atentament vigilades pel personal del festival. Ahir van fer posar la mascareta a Abel Ferrara, que va aparèixer per sorpresa per presentar el seu documental Sportin’ life, i dimecres passat van expulsar el director Eugène Green per la seva negativa a portar mascareta durant la projecció d’Atarrabi et Mikelats, de la secció Zinemira. Tot sigui pel cinema!