Arts escèniques

Oasi Temporada Alta

Des d’avui i fins al 8 de desembre, el festival d’arts escèniques de referència europea proposa 150 funcions: 70 títols presencials i 80 accions telemàtiques

Més de 50 dels 70 títols del festival de tardor de Catalunya són d’autoria autòctona
El convit als programadors internacionals es manté, tot i la incertesa de la seva presència

El cartell d’enguany del Festival Temporada Alta, a càrrec de Cristina de Middel, és el d’un bosc cremat. Al del 2017, premonitori, l’incendi es produïa dins del teatre. El canvi climàtic s’ha cobrat una revenja a partir del virus de la Covid-19. En aquesta realitat, el Temporada Alta s’erigeix aquesta tardor a Catalunya com un dels oasis de cultura que resisteixen. El pressupost baixa dels 3,5 als 2,1 milions d’euros, degut a la caiguda de patrocinadors i, sobretot, de taquilla. Hi haurà menys programació internacional presencial i una notable davallada del nombre d’espectadors (a conseqüència dels riscos en els desplaçaments i en la reducció d’aforament imposades per les autoritats sanitàries, respectivament). Però, a canvi, s’obre una línia de programació virtual A distància, que dobla l’oferta habitual i, sovint, la presenta sense límits d’entrades. Al mal global, solucions universals.

El Temporada Alta comença aquest vespre amb un espectacle únic, que no es té la intenció que es repeteixi. I, per això mateix, es planteja l’oportunitat de seguir-lo per streaming, excepcionalment. El festival s’allarga fins al 8 de desembre. Narcís Puig, adjunt a la direcció del festival, es felicitava que fins a 52 dels espectacles són autòctons de creació contemporània: d’un cartell de 69 títols diferents. El Temporada Alta, com ja va fer el Grec al mes de juliol, ha servit de paraigua per als artistes enmig de la tempesta del tancament dels teatres. La salut artística és molt bona. I ho constata, també, la desena edició del Torneig de Dramatúrgia. El que va començar com una broma per teixir complicitats entre els autors ha presentat fins a 76 autors (només en una edició es va optar per deixar repetir a quatre). I de les vuit autories d’aquest edició, fins a sis són dones: Lara Díez Quintanilla, Denise Duncan, Eu Manzanares, Mar Monegal, Queralt Riera i Marta Solé. Completen el cartell Jumon Erra i Borja López Collado. Les eliminatòries no començaran fins al 19 d’octubre i aniran suceint-se fins a la final del 7 de desembre. Aquests passis també es faran en streaming, tot i que els espectadors no podran votar a distància: serà el públic presencial el que doni la carta de revàlida per a la següent fase de l’autoria més ben valorada. Enguany també es repetirà una versió escolar, la matinal del 7 de desembre, també amb molta limitació d’assistència i votació.

Creadors internacionals

La programació internacional té direccions incontestables, com la de Guy Cassiers, amb el díptic Antígone a Molenbeek/Tiresias; Romeo Castellucci, amb Il Terzo Reicht; Pippo del Bono, amb La gioia; Jan Lauwers, amb Molly Bloom, i els mexicans Lagartijas Tiradas al Sol, amb Tiburón. Com ja comença a ser habitual, també presenta uns joves directors que la crítica apunten com a futures referències europees: Silke Huysmans i Hannes Dereere estrenen Pleasant Island, una peça de teatre documental rudimentari en què entrevisten veïns de l’illa Nauru, un racó paradisíac que va ser molt ric en minerals però que ara s’ha convertit en espai per arraconar immigrants que cap país vol acollir. De fet, un mirall del que Laida Azkona i Txalo Toloza expliquen a Teatro Amazonas, completant la seva trilogia sobre el capitalisme a l’Amèrica Llatina.

El festival també impulsa carreres internacionals com les de La Veronal (Sonoma); Lali Ayguadé (Hidden; El Conde de Torrefiel (Se respira en el jardín como en un bosque) i ha permès l’aventura de Joan Carreras amb l’uruguaià Gabriel Calderón (Història d’un senglar) i del document teatral esfereïdor Encara hi ha algú al bosc, de Cultura i Conflicte, dirigida per Joan Arqué sobre els fills de les violacions perpetrades durant la guerra de l’ex-Iugoslàvia.

Cunillé i La Ruta 40

La Ruta 40 (acabada de reconèixer per Adetca amb el premi Catalunya a la companyia 2020) estrenarà Els subornats, una obra que es van atrevir a encarregar a Lluïsa Cunillé i que dirigirà Lourdes Barba. Les dues artistes, que repeteixen rol de Saló de Primavera, han treballat per als tres actors de la companyia i amb la incorporació d’Àurea Márquez al repartiment. Cinema, política, corrupció i dignitat s’apleguen a la cabina de projecció d’una sala on els esperits del cinema es convocaran, deixant sempre parts de la trama sense revelar perquè sigui l’espectador qui resolgui aquest quadre d’intriga i consciència social. L’obra s’estrena el 10 d’octubre a Salt i, posteriorment, farà temporada a la Sala Beckett. La quantitat de coproduccions del festival és notable. Repeteixen amb Àlex Rigola i Mal Pelo. Rigola estrenarà amb La gavina, que més tard es veurà a La Villaroel. I la companyia de dansa tanca el procés d’Inventions, iniciat al Museu Marítim, dins del Grec. També atén joves companyies com és el cas de José y Sus Hermanas (Explore el jardín de los Cárpatos, que s’estrena divendres al TNT), Mos Maiorum (Turba), Les Impuxibles (FAM), Meri Yanes Prod. amb text de Llàtzer Garcia (Elda & Daniel), els textos de Llibràlegs V (a càrrec de Marta Aran, Lara Díez Quintanilla, Toni Gomila i Jordi Casanovas) i La Bleda (Mon petit souvenir) i Jodi Prat i Coll (M’hauríeu de pagar).

El festival manté la programació específica per a joves Artèria així com la de públic familiar. També, tot i les dificultats afegides als centres escolars de Salt i Girona (tant públics com concertats), continua enfortint la vinculació a les escoles a través del programa A Tempo. Un dels puntals del Temporada Alta és el cap de setmana de programadors. Aquest any hi ha la incertesa de quins programadors internacionals podran venir-hi (darrerament eren un centenar de participants que es trobaven a Girona per pactar produccions futures i alhora per donar suport al talent català). Tot i així, es manté un cartell carregat d’estrenes de les companyies emergents al costat de propostes consagrades com la instal·lació de Castellucci, la versió escènica de Sonoma, o el monòleg amb Viviane de Muynck a partir d’una dramatúrgia d’Ulisses, a càrrec de Jan Lauwers. Perles concentrades en un oasi .



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.