Quadern de dansa
De la concepció al Grec
Les crisis de valors són un temps idoni per buscar noves idees, com una tardor amb primavera amagada, qui sap sota quina pedra. Els espectacles de gran format on les estrelles de l'escenari internacional es presenten amb obres que compleixen amb les expectatives del públic no deixen de ser instants extraordinaris i únics que assaborim immòbils a la butaca, i que es lliguen entre si formant un contínuum agradable, la majoria de les vegades. No obstant això, menys són les vegades que aquests espectacles arriben a sorprendre'ns.
Per troballes cal anar allà on es couen les viandes, furgar en la concepció. Cal apropar-se als laboratoris i a les xarxes de discussió, anar a La Caldera, per exemple, aquest centre de creació de dansa i arts escèniques contemporànies situat en una antiga fàbrica de cinturons al barri de Gràcia de Barcelona, que fa quatre anys que fumeja especialment amb força els dies del Festival Grec.
Presentacions gratuïtes
Any rere any, aquesta col·laboració ha pres més volada i en l'edició actual el centre La Caldera obre les seves portes del 3 al 25 de juliol amb les presentacions a la Sala 0, a peu de carrer i d'entrada gratuïta, per esperonar la participació al seu projecte. S'hi presentarà la pionera en dansa contemporània a Turquia Aydin Teker dirigint un cos mutant en moviment fruit de l'experiment de simbiosi entre una arpa i una arpista que balla, titulat HarS. També hi haurà la presència del col·lectiu AREAtangent amb el seu bodegó teatral L'home estampa i una instal·lació de LiquidDOCS a partir dels artistes en residència d'aquest 2010.
Justament és el programa de residències on s'ofereix espai i acompanyament (artístic i tècnic) a creadors emergents, un dels pilars més brillants del centre, com ho demostra la seva creixent demanda: les 40 sol·licituds del primer any es van transformar en 80 l'any següent i en 140 en l'edició actual, i el fruit de les dues primeres, acabat de collir, és la peça sucosa del Festival Grec d'enguany a La Caldera.
Clara Tena, Patricia Caballero i Adam Linder hi presentaran la seva opera prima; MOPA, Matanicola i Natxo Montero ja fa un temps que es mouen i fins i tot han guanyat algun premi, però comparteixen amb la resta l'interès fecund d'explorar les fronteres de la dansa, una cicatriu en carn viva que no acaba de tancar.
Reflexió i xerrades
A banda dels espectacles que s'hi oferiran, les instal·lacions i les trobades en xarxa, una altra eina important de la maquinària a La Caldera és la reflexió. Per això cada dia de presentació s'hi han programat xerrades informals, a més d'unes converses conduïdes per especialistes, però obertes als assistents que hi vulguin participar, on persones de l'àmbit artístico-visual (Tere Badia, Octavi Camerón), de les idees (Victoria Pérez, Isabel de Naverán, Amador Fdz-Savater), de la gestió (Toni Cots, Catarina Saravia, Berta Sureda) i de la creació en dansa (Paz Rojo) enfrontaran qüestions relatives als espais col·lectius de creació, als corrents actuals performatius i als contextos i pràctiques polítiques en l'àmbit cultural.
Pressions
Ara que l'Ajuntament de Barcelona està emprenent els projectes de les Fàbriques per a la creació, i que La Caldera –15 anys després que els nou artistes residents se'n fessin càrrec, la remodelessin i la convertissin en un motor artístic de la ciutat– rep la pressió d'una possible venda de l'edifici, caldrà veure si el fum de totes les xemeneies és del mateix color al cel de Barcelona.
