El Liceu, amb només un 21%
El sector considera insuficient la reobertura cultural, amb el límit de 500 espectadors i els confinaments municipals
L’obertura dels teatres ha tret una certa pressió dels artistes al carrer, però encara ha de trobar solució per als grans equipaments i festivals; perquè per a sales com ara el Liceu les 500 persones d’aforament de topall suposa només un 21% d’ocupació. I perquè molts festivals (que concentren les actuacions els caps de setmana) atrauen públic més enllà del seu municipi. Ahir mateix, la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, admetia que el confinament local els caps de setmana “serà el pròxim escull que podrem salvar en una revisió”.
Adetca reclamava dilluns, el dia de la reobertura, que no veien “ni justificat ni raonable” mantenir el topall de 500 espectador, amb independència del percentatge d’aforament permès, en cada moment. El Liceu ahir va fer una acció reivindicativa fent entrar 500 espectadors a la seva sala en un assaig de La Traviata. Volia fer evident que és desproporcionat el topall perquè només s’acabaran ocupant una de cada cinc butaques. Ja en l’anunci de la reobertura, el director general del Liceu, Valentí Oviedo, feia evident la pressió del Liceu que hauria d’estrenar La Traviata el 5 de desembre. La seva proposta era endarrerir-ho uns dies, per a una segona fase. Perquè no era viable fer funció per a només el 21% d’aforament. I és que, efectivament, Adetca estima que, com ja s’havia fet l’estiu passat, la segona fase hauria de passar del 50% al 70%, sense topall. Així es garantiria un aforament suficient per assumir el mínim dels costos de les grans produccions de musicals com ara La jaula de las locas, que estava previst fer funcions al Tívoli actualment i que esperen fins que pugui augmentar l’ocupació, per exemple.
També l’Associació de Representants, Mànagers i Promotors de Catalunya (ARC), que aplega un 80% del sector, demana la rectificació de la prohibició de mobilitat de divendres a diumenge en els actes culturals, pel fet que precisament aquests dies és quan es programen la majoria de les actuacions de música en directe, afegint aquesta decisió a la reducció de l’aforament al 50% i el límit de 500 persones amb la prohibició que els espectadors d’altres municipis puguin assistir a l’acte cultural, cosa que propicia una altra allau de suspensions de les actuacions previstes per al que resta d’any.
Pagues de 750 euros
On sí que hi ha una millora, com ja avançava aquest diari, és en el desbloqueig de les ajudes per a professionals de la cultura. La demanda es podia començar a fer dijous passat, però Treball va demanar uns dies de marge per evitar l’embús que havien passat dies abans amb la paga única als autònoms. Ara s’ha ampliat la partida fins als 6,5 milions i es dona la possibilitat que pugui ampliar-se si hi ha una demanda més gran. Tots els treballadors (tècnics o artistes) que demostrin un dia de treball perdut en les arts escèniques i musicals per culpa de la pandèmia, i que hagin facturat fins a 13.000 euros en els primers nou mesos de l’any, tindran dret a cobrar 750 euros (s’ha baixat el topall de sou per garantir que l’ajuda arribi als que tinguin una major urgència). Aquesta compensació se suma a les altres que els corresponguin. Després de l’aprovació en el Consell Executiu es podrà fer demanda d’aquesta compensació aquesta setmana. Hi haurà només set dies hàbils per fer la demanda.
Els primers 5.000 dies del Kursaal
Diu el David Muñoz de Flotados XL que per surar, abans s’ha d’estar enfonsat. Per aquest motiu, la companyia que comprovava com s’ajornava la gira per Hong Kong per la pandèmia va decidir fer una peça de major envergadura (XL) i per a sala. I havia de ser per celebrar els primers 5.000 dies del Kursaal. La gent d’El Galliner també en saben molt de què vol dir vaques magres i de perseverància. Van decidir el 1995 que era imprescindible recuperar la sala (oberta el 1927, amb capacitat per a 2.000 espectadors i que va tancar 60 anys més tard) i no van parar de sumar complicitats veïnals fins que es va obrir el 23 de febrer del 2007. Demà, després de 25 dies d’espera agònica, celebren els 5.000 dies.
La segona època del Kursaal, ara municipal, amb una gestió executiva des de Manresana d’Equipaments Escènics (MEES), que també inclou la programació al Teatre Conservatori, ha acollit fins a 1.878 espectacles i 2.388 funcions. La temporada passada van arribar al milió d’espectadors des de llavors (n’han recomptat 26.519 més). La lluita per disposar d’un teatre en condicions ha comportat que la sala hagi estat molt porosa a la veu de l’espectador. Bona prova d’això és que l’espectacle inaugural el van veure 4.000 persones. I que les mitjanes d’ocupació per temporada rondin el 80%. Els 600 abonaments més bons, s’acaben als 10 minuts d’haver-ho posat a la venda. Per sort, el Kursaal no necessita de cops mediàtics per reclamar l’atenció dels espectadors, però segons explicava el gerent Jordi Basomba a aquest diari fa setmanes que aquest acte “vol ser un acte d’injecció de moral”.
El Conservatori mateix va ser motiu de referèndum per veure si se li canviava l’ús teatral. Des del Kursaal van defensar-lo perquè, construït a mitjans del segle XIX, és dels pocs teatre de ferradura practicables avui Catalunya (al costat d’altres com el Principal de Sabadell o el romea de Barcelona i el Fortuny de Reus). I permeten una connexió entre el públic particular. No té la boca de 14 metres del’escenari gran del Kursaal i té moltes més localitats que l seva sala petita. La seva mida mitjana havia servit per anar programant espectacles familiars i escolars, fins que es va provar de portar ‘Conillet’, amb Clara Segura el 2017. Des de llavors, el teatre per a adults també hi té cabuda. Els de Flotados han vist com el 2020, dels 65 bolos previstos, només n’han pogut tancar tres. El més fàcil per al Kursaal i per a la companyia seria deixar-ho estar i esperar que hagi passat la tempesta de la Covid-19. Però tothom sap que la fusta, per molts remolins que l’enduguin avall sempre acaba surant. Pura física.