Fer torna a les seves Rambles

Al ninotaire Josep Antoni Fernández i Fernández, més conegut com a Fer, lleonès de naixement però barceloní militant, li agradava baixar passejant per les Rambles, com ho recorda el seu amic i company d’ofici Jaume Capdevila, Kap. Per tant, segur que a l’homenatjat li hauria encantat que l’exposició Fer (1949-2020). L’humor amable estigui instal·lada des d’ahir i fins al 14 de febrer a l’ Arts Santa Mònica , a peu de Rambla. Tot i que comparteix el títol i el comissariat de Kap amb l’exposició que es va inaugurar el 18 de gener passat al Museu Abelló de Mollet del Vallès –localitat on Fer va passar la infantesa–, uns mesos abans de la mort sobtada del dibuixant, aquesta nova mostra inclou material diferent. La de Mollet es troba actualment al Museu Palau Mercader de Cornellà de Llobregat i està previst que continuï la seva itinerància per altres localitats com ara Llançà, a la qual va estar vinculat Fer com a promotor del Premi Internacional d’Humor Gat Perich. La Diputació de Lleó també s’ha mostrat interessada perquè l’exposició arribi també més endavant a la terra natal del dibuixant, conegut sobretot per les seves sèries i acudits gràfics en revistes humorístiques fonamentals com ara El Papus i El Jueves, de les quals va arribar a ser director, i també diàriament a l’Avui i El Punt Avui, des del 1987 i fins al seu últim dia, pràcticament.

Per a l’exposició de l’Arts Santa Mònica, que es pot visitar amb entrada lliure i aforament limitat, Kap ha seleccionat originals de les diferents etapes de Fer durant la seva llarga vida professional de mig segle, com “un dels vinyetistes satírics més importants de la premsa catalana”, com es remarca en el text de presentació de l’exposició, que està plantejada com “un petit homenatge a la seva trajectòria vital i artística, un tast de la seva extensa i profunda obra, un recordatori de la importància dels somriures... malgrat les mascaretes”.

Entre les obres exposades, hi ha fins i tot dibuixos fets per un jove Fer durant el seu pas pel seminari. La resta són mostres del seu humor únic en diversos formats, des de les pàgines de sèries tan populars com ara Puticlub i Historias Fermosas fins a una bona representació dels acudits gràfics publicats en aquest diari. En aquesta exposició el paper és el rei, però també hi ha un parell de pantalles: una mostra una llarga entrevista en vídeo al dibuixant, i a l’altra es mostren en bucle els dibuixos que molts col·legues de professió li van dedicar quan va morir, en un moment en què, com recorda Kap, “molta gent no es va poder acomiadar d’ell com ho hauria volgut fer”. Aquesta exposició vol remeiar-ho.