Revelació

Acaparant premis, entre ells el de millor pel·lícula en l’últim festival de Sant Sebastià, Beginning s’ha revelat poderosament com una obra controvertida, susceptible de ser defensada apassionadament i també de ser bescantada per aquells que encara consideren que un pla ha de tenir una determinada durada. En el seu primer llargmetratge, la georgiana Dea Kulumbegashvili fa durar els plans amb una determinació que reclama la mirada atenta de l’espectador per pensar en tot allò que, remetent a una escena que ja sembla haver-se fet mítica, pot suggerir la imatge d’una dona estirada a l’herba mentre el seu fill no sap què li passa (tampoc els espectadors) i fins creu que pot estar morta: què li passa a Yana, esposa del líder d’una comunitat rural de Testimonis de Jehovà que, durant la celebració d’una cerimònia religiosa, ha sigut víctima d’un atemptat amb el qual la cineasta vol fer present la intolerància al seu país respecte a la diversitat.

El cas és que aquesta dona, encarnada de manera sublim per Ia Sukhistasvili, ha començat a ser víctima d’una agressió masclista pel fet que el seu marit no vol destruir l’enregistrament d’un vídeo que mostra els autors de l’atemptat sense que la policia tingui cap intenció d’intervenir. La dona com a moneda de canvi. Poques vegades el cinema ha sigut tan contundent en la manera d’abordar la violència de gènere. Tant és així que l’escena d’una violació reobre tots els debats sobre què pot mostrar-se i com. De la mateixa manera que la decisió de Yana, encara que pugui considerar-se una resposta simbòlica a la violència de la cultura patriarcal fonamentada en els textos bíblics, pot deixar-nos xocats. Hi ha una radicalitat i un nihilisme (o una desesperança absoluta) que pot crear un distanciament protector. Però resulta difícil no sentir-se pertorbat i a la vegada fascinat per unes imatges, quasi sempre en quietud, d’una bellesa corprenedora que revelen una nova cineasta amb un sentit prodigiós de la llum, el cromatisme i l’enquadrament que comprèn el fora de camp.