“Programar més dones no hauria de ser una moda”

En el meu sector, que és l’organització de concerts i esdeveniments, fins fa pocs anys la dona era gairebé invisible i assumia tasques de poca responsabilitat. Ara hi pots trobar dones que treballen com a tècniques de so i llum, fent càrrega i descàrrega o, fins i tot, són personal de seguretat, perquè ja no necessites un armari, sinó una cara amable, amb do de gents. Cada vegada hi ha dones més joves i més ben formades, i crec que entre totes ha d’haver-hi sororitat, més que no pas competència, perquè continuem estant en minoria.

Més aviat no conec cap dona que no hagi passat per res d’això, amb més o menys intensitat. Hi ha molts micromasclismes al nostre voltant, al marge de les xifres brutals de la violència de gènere.

Alguna cosa ja es fa, però mai no és prou. Ara en el meu sector hi ha la tendència a programar més dones artistes per fer-les més visibles, però el que no voldria és que tot això fos només una moda, sinó part d’una societat normalitzada. És molt important el paper dels mitjans de comunicació i de la publicitat, que continuen transmetent estereotips contraproduents.

Les dues coses, perquè tots ens fem de miralls per ajudar-nos a corregir allò que no ens agrada. En tot cas, la cultura hauria de ser clau per expressar-nos en llibertat i posar fi a les discriminacions.